Elena travessa portes.- Quarta Porta

Un relat de: Joan G. Pons


Tenia ganes de travessar una nova porta.

Les tres primeres portes, m’havien aportat molt. Viscudes de forma diferent. I també de forma molt complementària.

Passo la Porta nº 4.

Un espai amb llum solejada. Una escalfor acollidora. Invita.

Davant meu, dues banderoles.

M’acosto. Una d’elles belluga com si rebés la força del vent. Jo no sento el vent. Misteri? A la banderola bellugadissa, una paraula: ACCEPTACIÓ.

Miro l’altre banderola... també belluga, però tot ella estar estripada. Amb certa dificultat, puc llegir una paraula trossejada... RESIGNACIÓ.

M’arreplego a la paret i torno a mirar les banderoles. ACCEPTACIÓ i RESIGNACIÓ. No hi veig la diferència. Sempre he sentit recomanar que cal acceptar i resignar-te al que vius o et toca viure.

Llavors, per què dues banderoles ? Sembla que en suggereixen que aprengui a diferenciar-les... Sí ? o Com ?

Torno a mirar l’espai on sóc i no hi ha res més. Cap més missatge.

Sento ganes de restar en silenci i connectar amb les dues paraules.

Silenci. Exterior i Interior.

I de cop i volta sento la diferència. Sensacional !!! Sento que ACCEPTAR és assumir l’esdeveniment però d’una forma activa. Provoca saber encaixar-ho i també mirar al voltant tot cercant alternatives. Accepto amb els ulls oberts.

RESIGNACIÓ em fa tancar els ulls i adoptar una actitud passiva. És això i punto. Patir-ho i prou. Una recepció paralitzant.

Començo a caminar i surto d’aquest espai, tot acceptant i estimant la Bandelora que belluga, ara amb més força i la rebo contenta.


Comentaris

  • Dues paraules...[Ofensiu]
    Englantina | 03-05-2011

    ... que a mi també em diuen coses diferents, tot i que poden confondre's.
    Jo accepto la realitat que la vida em dona, però no em resigno a intentar canviar-la. Només la mort dels éssers estimats em porta a la resignació, tant de pressa o tant lentament com arribo a l'acceptació del fet mateix.
    Gràcies per fer-me cavil·lar una estona, Joan.

  • bonica reflexió[Ofensiu]
    Xunxi | 20-04-2011 | Valoració: 10

    però Joan i ha absències que crec que per mes que ho intentem, les vivim amb més resignació que altra cosa, s'accepta però dins de la resignació no creus?, gracies per fer.nos pensar

  • Positiu i negatiu[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 17-04-2011 | Valoració: 10

    L'acceptació i la resignació, dues paraules cosines amb un regust final divers. Per a mi l'acceptació té un to positiu i la resignació, lleugerament negatiu. Accepto una cosa, fantàstic! Em resigno a un fet, com vulguis. No és el mateix. Felicitats per fer-nos pensar llegint i fer-nos pensar escrivint el comentari. records a l'elena. Una abraçada.
    aleix

  • Nova porta, nou missatge[Ofensiu]
    Unaquimera | 13-04-2011

    Veig que continues la sèrie de les portes i els jocs de paraules, aprofitant sempre les imatges recreades i els mots seleccionats per reflexionar al voltant dels conceptes i les actituds vitals que comporten.
    Ben fet, Joan!

    Rebo contenta el teu missatge, el que transmets amb el teu escrit, i bellugo els dits per expressar-t’ho!

    T’envio una abraçada forta,
    Unaquimera

  • bona puntualització...[Ofensiu]
    joandemataro | 12-04-2011 | Valoració: 10

    entre dues paraules que semblen sinònimes però que en realitat tenen una actitud de fons molt diferent
    molt bé joan, ets tot un pensador
    una abraçada
    joan

Valoració mitja: 10