El vell que volia lioneses

El vell trontolla pel carrer. Fa temps que s'entossudeix a no voler dur bastó, per orgull...tot i que serviria per aixecar faldilles! Estossega: efecte de l'afecte al puro que no era tan pur. Avança. Tot i la gepa, pot aixecar la mirada cap a l'aparador de la pastisseria 'La Bageseta', la del poble, la de tota la vida. I té gana. Li ve una salivera exagerada i les babaies que li pengen mullen el cap d'un netejasabates calb que s'emprenya i li deixa anar tot un seguit d'improperis.
El vell ni escolta. Creua el carrer. Ja és davant la porta de l'establiment. Somriu i un deix de saliva encara goteja. Un pobre gosset aparcat lligat a un fanal rep la plugeta, borda i li rosega un turmell. El vell li fot una puntada de peu i entra.
Espera que el propietari del ridícul ca marxi amb la barra de pa i se li il·lumina la mirada: és l'únic client i la noieta que despatxa és tota per a ell.
-Escolta, maca, t'haig de dir que tinc 5000000000000000 d'euros repartits en uns quants bancs d'Andorra, Kurguistan i la Plaça Major. Què et sembla si passem a l'obrador i em deixes tastar la teva lionesa?
La joveneta riu amb aquella boca de rap que té i, expressament, fa una remenada de pits i el vell quasi cau de cul.

Un cop a la rebotiga, el vell observa una taula de fusta massissa llarga plena de material per elaborar pastes i pastissos. La Fulaneta s'hi estira i el vell es prepara per remenar sota les calcetes de blonda vermella, molt ajustades. Continua bavejant i el terra és ple de basses. La noieta agafa trufa i crema d'uns bols i se'n posa als mugrons, que ja mostra, en descordar-se la bata. El vell quasi cau de cul.

-Són 5000000 cada plat - ella sentencia.
El vell fa que sí, que sí i endrapa.

I per fi es prepara per la part més intensa. Treu el múscul crescut i delerós del cau i...abans que res li colla un mirall retrovisor de moto que duu en una bossa. No vol sorpreses. A la guerra es va acostumar a vigilar sempre, a tenir flancs i darrere coberts.

- Ufffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffff!!!!!!!!!!!!!!!!!

La Fulaneta és al desè cel. El vell li ha endinyat, també, el mirall retrovisor. El polvo de la seva vida.

El vell ha pagat els serveis. La pastissereta només pensa en miralls retrovisors. I la vida segueix.



*I li pregunten, a la trastocada de la cambra nombre 608:
-Aquestes coses somies?