El Tió

Un relat de: Josoc

El "caga tió"
Ara que estem ja dins l'atmosfera de Nadal, voldria iniciar una campanya de sensibilització. Es tracta de netejar la imatge de una de les nostres tradicions: el tió.
Són moltes les cases on hi ha menuts, on encara se sol fer. I també públicament en escoles, grups d'esplai, etc. Però em sembla que no tots els que practiquen aquest ritus saben ben bé de què va la cosa. Almenys no la saben de la mateixa manera que jo l'entenc. A mi m'esgarrifa sentir els meus propis néts cantar: Caga tió, torrons d'avellana i de pinyó, "si no vols cagar, garrotada va!"
Què és això? Hem de permetre dins de casa i en nom d'una bonica tradició, aquesta violenta actitud? És aquesta la tan proclamada pau de Nadal? És aquest l'amor que arreu es canta? Hem d'aconseguir a garrotades allò que ens agrada? És aquesta la lliçó que volem transmetre als nostres infants? Com se'ls explica el significat del tió? Per qui no ho sàpiga, us explico la meva versió, la que jo vaig aprendre, la que em sembla adequada.
Es tracta d'un culte a la natura, d'un homenatge a l'arbre. A través dels arbres, la natura ens obsequia amb els seus fruits, ens dóna vida. Però l'hivern és una època dura, tot és glaçat i res no floreix. Llavors els humans, enginyosos, en aquests dies de miracles de l'entorn del Nadal, ens emportem a casa, com a símbol, un tronc d'arbre per cuidar-lo. L'abriguem amb una manta, l'acostem al foc, li donem menjar... no volem pas que es posi malat i se'ns mori! Si a cada llar en salvem un...
Arriba el gran dia i volem que participi de la festa. Encara està mig congelat, com adormisca pel fred passat, Llavors provem de despertar-lo, el sotraguegem i li donem copets amistosos a l'esquena, fins a aconseguir-ho.
Quan finalment es desperta i es troba en una llar, rodejat de família, prop d'un pessebre que celebra el naixement del més xamós Infant, ell se sent content i agraït i generosament ens regala els seus fruits, que en aquest dia especial, miraculosament, són diferents dels habituals i s'adapten als desitjos dels que tan bé l'han cuidat.
La cançoneta no ha de parlar de garrotades, ni ha d'anar amb exigències. Ha de ser una petició educada, com ara: "Tu que ets bon fadrí, caga tu per mi."
Vet aquí l'argumentació d'una àvia que estima els nens, les tradicions, la Natura, la pau i la no-violència.

Comentaris

  • El comentari anterior[Ofensiu]
    Josoc | 03-03-2011

    na havia de ser aquí, correspon a un altre relat on vaig ara mateix a deixar-lo.

  • Caram![Ofensiu]
    Josoc | 03-03-2011

    Passar del Tió i de les reflexions al seu entorn a aquestes joguines, així de cop, provoca una estranya reaccio. La meva ment encara estava encorada amb la lectura de les visions infantils i poc preparada per a les noves, sens dubte tan ben amanides com sempre, venint de tu.

  • Tradicions sense violència[Ofensiu]
    Unaquimera | 03-03-2011

    Continuem parlant del Nadal, però canviant el relat personalitzat en què es parlava de la família, per l’assaig al voltant d’una de les tradicions infantils clàssiques en aquestes dates del desembre.

    Trobo molt interessant el teu punt de vista, la teva argumentació i les teves aportacions.

    I ara camviem els jocs pels jocs dels adults, ja que per si et vols entretenir uns instants, t’ofereixo unes Joguines de dona.

    T’envio una abraçada gens violenta,
    Unaquimera

  • http://www.valldelcorb.info/blogs/contesnadal/?p=92[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 16-12-2010 | Valoració: 10

    http://www.valldelcorb.info/blogs/contesnadal/?p=92

    Gràcies

  • envial a tribuna@guimera.info[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 10-12-2010 | Valoració: 10

    Hola;

    Un relat molt adequat per UN NADAL DE CONTE.

    Envial a tribuna@guimera.info , ens encantarà publicar-lo.

    Gràcies pel teu amable comentari.


    Antonio Mora Vergés

  • No coneixia...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 12-04-2010 | Valoració: 10

    No coneixia aquesta versió del tió. Bé, ni aquesta ni cap altra -només modestament-, la que vaig introduir en els meus "Pastorest", La nit de nadal de l'any U.
    -Joan-

  • Gràcies, josoc[Ofensiu]
    nuriagau | 16-03-2010

    Per compartir amb nosaltres la nova (o haig de dir antiga?) tradició del Tió.

    Núria

  • Enyoro [Ofensiu]
    Nonna_Carme | 27-12-2009

    el temps en el qual els meus fills eren petits i també feien cagar el tió. Tens raó, Josoc. Si ho tornessim a fer no li donariem cops de bastó.
    Un relat entranyable per a aquestes festes .
    Feliç 2010!

  • Entranyable![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 14-12-2009 | Valoració: 10

    És ben veritat el què expliques sobre el tió d'una forma ben simpàtica i curiosa. Per què les garrotades? Per damunt de tot cal que qualsevol cosa s'aconsegueixi a través de la pau.
    Aprofito per seguir amb la tradició i donar-te un copet suau i amorós tot desitjant-te un BON NADAL.

    Mercè

    PS- Moltes gràcies Josoc per l'aclariment vocàlic que vas fer al meu darrer relat un xic complicat d'entendre pel què veig.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Josoc

Josoc

129 Relats

523 Comentaris

114586 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc una apassionada de les lletres, m'agrada llegir i escriure. Durant molt de temps he guarsat per mi sola la majoria dels meus escrits. Fins que vaig descobrir els RELATS. M'agrada pensar que són llegits, tal com jo llegeixo els d'altres. M'agradaria molt que els comentéssiu.