Cercador
El teu cant
Un relat de: 14- Compartir:
Lírica que m'exalta els sentits
refredant la meva pell,
embogint l'art d'escriure,
com quan el mar tremola
i remou les ones;
acariciant cada vers
com si del sexe latent d'una dama
es tractés...
dins el marc de les nit de passió,
on t'escoles entre cossos.
Mots que lluiten
amb l'antifaç de l'art,
empenyent el valor de resistir
i crear consciència;
de guiar al poble amb el teu cant,
com et guià ell a tu
entre paraules i estels.
A Vicent Andrés Estellés
Comentaris
-
Molt bé, Roig[Ofensiu]Carles Rebassa | 01-02-2006
Ja és una hora molt urgent, no de reivindicar grans poetes, sinó de donar-los a conèixer. M'agrada l'experiment del suïcidi revolucionari. No vaig poder venir a sentir-te a La Fornal fa uns mesos per coses de feina. Però celebro que sigus per aquí. Una abraçada.
-
...[Ofensiu]estel | 29-01-2006
si el pugués llegir, l'estellés, se sentiria orgullós de veure els seus descendents literaris, no t'aturis pep!