El terreny de les virtuts cardinals

Un relat de: Vicent Terol
Que el xic tenia moltes virtuts. No em feien gràcia aquells comentaris. Acabat d’entrar a l’oficina i tots —i totes!— pendents d’ell. Era un fals. Pels matins, mentre ens fèiem el cafè a la sala de descans, acaparava l’atenció. Davant els elogis, exhibia una modèstia d’actor aficionat: «En realitat no sóc tan prudent. Sols ho intente.» Maleït imbècil!

Tot i saber que es tractava d’una façana, em vaig proposar derrotar-lo al seu terreny. Vaig iniciar l’ofensiva, en informar-me sobre les famoses virtuts cardinals.

Fortalesa. El vaig abordar de bon matí i el vaig convèncer per frenar el seu projecte: un nou disseny organitzatiu. Davant els arguments, vaig imposar la força del veterà. «No coneixes els elements ocults de l’empresa perquè ets nou.» Em va mirar desconcertat. «Abandona-ho, serà un desastre.»

Aleshores vaig ser conscient que, amb aquella actuació, jo havia estat injust. Ho havia de compensar. Justícia. En la reunió de personal, vaig intervenir de manera inesperada: «El company nou té una proposta immillorable per a un canvi estructural». Li vaig fer l’ullet. Ell escrutava a tots amb la boca oberta.

Potser allò havia estat imprudent? Necessitava ser prudent! Prudència, sí. Durant un temps, el vaig observar sense dir-li res. No estic segur de si esperava un aclariment per la meua banda, se’l veia confús. La meua prudència m’obligava a no precipitar-me en res.

Indecís, el xic va acudir un dia a mi. Em deia que podia presentar jo la seua proposta, fer-la meua, amb les modificacions pertinents. La cosa era temptadora –era una gran idea, en realitat—, però em restava exercitar la darrera virtut: la temprança. «M’ho estudiaré amb calma», vaig dir mentre li arrabassava el dossier.

Em vaig dedicar a dosificar, com un degoteig, els diversos punts del projecte. De manera informal, en converses de passadís. A poc a poc, vaig recuperar el protagonisme perdut, alhora que ell es diluïa en la rutina, lluny de l’atracció de la novetat. I fou gràcies a les meues virtuts cardinals.

Comentaris

Valoració mitja: 8.33

l´Autor

Foto de perfil de Vicent Terol

Vicent Terol

127 Relats

380 Comentaris

102883 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Tinc un llibre amb 113 microrelats, editat per "El Toll". Es diu Capsa de bombons.

Fusió de fotografia i microfragments a microfragments.

Escrits variats i altres coses a L'aixeta.


Per contactar: surfinpop@gmail.com