Cercador
El silenci dóna joc
Un relat de: Joan G. Pons- Compartir:
Feia una bona estona que el tenia davant i no em deia res. Sols em mirava amb un somriure. Havia saltat de la meva butxaca a la taula del menjador. És el meu amic el Follet.
No vaig poder aguantar més i li vaig dir:
-Hola Follet
-Hola Joan
-Estàs molt callat.
-Sí. Estic.
-Aviam, ja comencem. Què vols dir amb "estic" ?
-Tanmateix el que dius i entens. Estic i prou.
-I no em penses dir res, xerrar sobre algun tema
-Cal ?
-Bé, sempre és bo conversar.
-El silenci és una forma de conversar, comunicar.
-Sona bé gairebé no sona. M'agrada el silenci i també xerrar.
-El silenci és una forma d'escoltar. I escoltar és conversar, comunicar.
-Escoltar i Comunicar en silenci ?
-Quan parlem no escoltem. I si no escoltem, no hi ha comunicació. Comunicar és intercanvi. El silenci afavoreix un clima perquè l'altre pugui explicar tot el que vulgui transmetre, desitgi o necessiti. Desprès fàcilment, un cop ha parlat, fa silenci i escolta.
-Invoques el torn de paraula ?
-Sí. I fer-ho de manera natural. Tinc ganes de dir-te coses i també tinc interès pel que em vols dir.
-A vegades una persona calla, fa silenci, perquè no sap què dir.
-Ofereix un espai d'escolta i és bo d'agrair.
-Estimules el silenci.
-Sí. Masses vegades ens convertim en conferenciants que transmeten monòlegs i al final diuen: Marxo que tinc poc temps, ja xerrarem un altre dia.
-Jugar amb el silenci com suport a una bona i enriquidora comunicació.
-O.K. Joan.
I una bona estona, tots dos, un davant de l'altre, amb una mirada acollidora i somrient vàrem gaudir d'una conversa amb silenci.
Comentaris
-
Joc de paraules en silenci[Ofensiu]Unaquimera | 02-02-2009
Silenci i Somriure, o somriure en mig del silenci... Conversa i Comunicació o entendre mitjançant les paraules...
Estímul, Agraïment, Enriquiment... Has jugat amb un grapat de bones paraules en aquest text, Joan, i jo les he escoltat atentament!
En silenci, t'envio una abraçada
Unaquimera
-
Hem coincidit[Ofensiu]Nonna_Carme | 31-10-2008 | Valoració: 10
en el tema d'un relat :"el silenci" i haig de reconèixer que el teu està desenvolupat amb més profunditat.
Com sempre un plaer llegir-te.
Una salutació.
Nonna_Carme -
No sé perquè però sempre estic d'acord amb tu.[Ofensiu]aurora marco arbonés | 30-10-2008 | Valoració: 10
Jo, que xerro pels descosits, aprecio el silenci com una benaurança. És una de les contradiccions de la meva vida. Jo, com deia fra Luis de León, /a mis soledades voy/ de mis soledades vengo/ porque para andar conmigo/ me bastan mis pensamientos/. Però, per una altra banda, m'agrada tant expressar els meus pensaments i sentiments en veu alta...! Joan González Pons, tu sí que ets un /de los pocos sabios/ que en mundo han sido/. Petons
-
Els Follets apareixen silenciosos [Ofensiu]Fifo | 26-10-2008
Joan en un sol relat has juntat dos temes que a mi m'agraden.
Em van publicar un poema "El silencia" i el comemçament era auxí.
Escolta el silenci,
escolta'l en silenci.
No sentiràs res,
i quedaràs sorprès
de les coses que has entès.
Gracies per el teu comentari. Josep -
Que bé has explicat el sentit del silenci![Ofensiu]Xantalam | 24-10-2008
Amb poques paraules, en una relació màgica entre dues persones que no cal que parlin per comunicar-se. El silenci cada vegada és més car de trobar, tampoc el suportem gaire, ens cau com una llosa i hem de recórrer a les mateixes paraules, convencionals, gastades per l'ús, per no sentir-lo. Només en les bones relacions es poden gaudir d'estones de silenci, autèntic, ric en matisos.
Una abraçada i espero continuar llegint relats teus,
Xantalam
-
Feia temps![Ofensiu]Ullsblaus1 | 24-10-2008 | Valoració: 10
Feia temps que no escribis o que no te'ls publicaven. B´, és ben igual, ens has tornat a captivar amb els teus propis relats i paraules ben cultes. Gràcies.
Salut i records!
ullsblaus
Valoració mitja: 10