El silenci de la història

que moltes vegades les paraules en poesia necessiten reposar per trobar el seu lloc just i armònic en els versos, com el bon vi que sedimenta per a ser degustat després amb plaer i parsimònia. Com ens dius, "Descalç/recorro pam a pam el clot/ que et mastega la parsimònia/de les sines".

No te l'he escoltat -encara- de viva veu, però t'imagino fent-ho. Un bon poema per a ser recitat, amb l'adeqüat tò sensual, entre fulles de la catifa de "mil tons de marrons tardorencs", com dius en l'altre poema.

Imatges de sal, de corbes, de paciència i d'observació silent. Un poema ondulant, de cadència fluida i acompassada. Com un quadre o una fotografia en blanc i negre, per perdre-s'hi en la mirada pacient.

Un plaer re-conèixer-te en directe, en aquell escenari de conte de somni.

Una abraçada.
atram

amb una cadència tranquil·la, passen els versos, àgils, eteris sense entrebancs. Gairebé són carn i foc encès que batega dins la teva sensibilitat de poeta.

molts petons!!

Cau cada vers com una peça de roba. Amb una cadència sublim, sensual... el verd dels ulls com un encís imparable, la frescor d'aquella sina imperial inexplorada, el blau de sirena, l'olor de mar, el roig que bull a la sang... "El bes que en fa silenci de la teua pell."
Bellíssim poema, amb tanta sensualitat que cauen els versos com una cataracta que esquitxa, et remulla.

Una abraçada, poeta, i gràcies per aquesta meravella

Però aquesta és excepcional, evocadora, suggestiva i té un ritme que invita a sentir un sirtaki o qualsevol cançó de'n Lluís Llach. És a més una poesia lluminosa, i no cal dir-ho amb unes paraules que són poesia per elles mateixes.
Ens veiem, Manel. Espero que estiguis millor i puguem trobar-nos. Ja tinc ganes de conèixer-te!

lent, amb recorregut parsimoniós; verd, blau, roig

...enmig de la sorpresa d'un bes
neix el so de la paraula
que en fa silenci de la teva pell.

(és enmig, em penso)

M'encanta aquest poema, manel. Figures poètiques amagades rere els colors, les olors, el tacte i la visió d'una història que passa, que el poeta viu i que adora.

Sobre la bio, el que sí seria un problema és canviar l'edat d'un, sobretot perquè el tema d'adaptar-se a la nova realitat seria com la sopa de tomàquet (un tema de condensació massa difícil d'empassar, jeje)

petons i a veure si en una trobada diurna de cap de setmana pots treure el cap!

angie

...immers en belles imatges de blaus i roses.
I corbes ansioses de blanc i carn.
Salut i rebolica, xicon!

Bella declaració, des d'un enfocament molt original que, a més, s'ha resolt amb una successió d'imatges plnes de llum poètica.
"...vius d'un glop de sol,
d'un raig de vent,
d'un esquitx de mar empresonada."
Aquests són versos per guardar i rellegir adesiara. Dignes d'adreçar-se a qui és capaç de donar sentit a la història.