El Serdícola

I després de veure al veí te'n vas anar a treballar???
Una abraçada

Tironi

Boletufagus"?
Què bó! Es una raça de rapinya-bolets. No sabia que existien. Aniré amb compte que no em fotin el cistell...

Veuràs... tot passejant per RC m'he trobat aquest Serdícola teu. Ha estat pura casualitat, evidentment. I no me n'he pogut estar. M'he immergit, submergit i capbussat en la lectura a la recerca dels gens que et poden convertir en serdícola.

Però... ah, bandarra (amb perdó!), aquest secret no, que no ens el dius. Ens parles dels secrets del bosc, però no pas dels serdícoles.

Bromes a banda, el relat està ben construït, per al meu gust. El ritme apropiat, la llargada justa i la sorpresa final ben mesurada.

He passat una bona estona. Tanta, que ara vaig a mirar-me el malic. Hjehejehe...

Ciao!

LLIBRE

El teu to humorístic tan peculiar que et delata perfectament, queda reflectit en tot el text, però a mi m'ha cridat sobretot l'atenció la descripció graciosa amb aquell punt de fàstig del protagonista sobre l'estrany èsser: no crec que pogués volar amb allò. jajaja, aquest "allò" és encertadíssim trobo. Li dóna la força!

Robelló de llibre...??? quina mena de Robelló és aquest...??? (o és que es queda a mitges d'acabar la paraula...?)!

jajaja! bon final! En cos de Serdícola, canvia de parer i es troba guapot i tot! i que millor que iniciar el dia amb una bon cistell de bolets! ...i cap de millor com el del veí burleta que fa "alardejant" de les seves llenegues! jejeje



eis "Mandalfet"! com va l'estiu? ara ja fa uns quants dies que vaig llegir el teu comentari...! i tenia pendent respondre't! La veritat és que em va encantar! M'hauria d'haver vist la cara...! se'm van posar uns ulls somrients i dolcets! què maco! moltes gràcies! recordo vagament que em vas animar el dia! que va acabar amb aquella il·lusió que no pots amagar dibuixada a la cara! ;)

Ostres! ara deus estar a Escòcia! quina envejaaa! és preciós allò! hi vaig ser-hi l'hivern passat i em va encantar! Aquella verdor que sorgeig per cada racó, aquell clima, les aigües... és com un món de somni!

i que aventurer! motxilla a l'esquena, (de ben segur que unes xiruques) i cap a veure el Nessi!

Espero que les converses entre mag i drac hagin estat interessants i profitoses!!! jejeje

ja m'explicaràs les aventures!

cuida't Mag màgic!
petonets,
Gemma.

"conyon", divertit, enginyós, molt ben desenvolupat i presentat, perquè els "diàlegs" crec que arriben a tenir vida pròpia a mesura que vas llegint. Em suposo que va de meravella deixar-se anar de tant en tant per crear historietes que fixen un somrís als llavis i et transporten, encara que sigui només 4 minutets, a un món de fantasia i divertimento.

Molt bé, Mandalf.... ets l'alegria de RC!

T'envio un beset serdícola, acompanyant d'un grapadet de rovellons!

m'ho he passat d'allò més bé llegint-ho, m'ha recordat als contes fantàstics del Pedrolo, al seu bestiari.

Una abraçada

Gràcies per fer-me anar a buscar -acaçar- rovellons. Encara, però, mirant-me a l'espill no he notat cap canvi... I això que al 'serdícola' eixe sí que el vaig trobar. Seria un de semblant, perquè el meu parlava en castellà. Potser per això, els efectes no han estat els mateixos.
Divertit, graciós, original i surrealista (només en part).
Salut i rebolica, amic!

Com deiem ara mateix... que si, que el bosc té secrets per descobrir... De vegades, pot haver-hi fins i tot una gran a qualsevol hora del dia, al sol o A l'ombra ...

De moment, t'envio una abraçada ben urbana, sense ensurts i tranquil.la, molt humana
Unaquimera

No sé què ha passat... perquè s'ha tallat el comentari... ho torno a provar!

Parlàvem de què el bosc té secrets per descobrir... De vegades, pot haver-hi fins i tot una gran Alarma a qualsevol hora del dia, al sol o A l'ombra ...
Ja veus que coincidim... o és un cas de telepatia??

De moment, t'envio una abraçada ben urbana, sense ensurts i tranuil.la, molt humana
Unaquimera

Hola, amic amb un sol barret ( al menys, avui i ara )!
Vaja títol t'has empescat... Un cop l'he vist, he hagut d'entrar a llegir el relat, perquè veure una paraula així i obviar-la resulta impossible... Primer encert!

He gaudit llegint el teu text, i molt!! de fet, no entenc perquè m'admiro, si ja sé d'avançat que venir a visitar-te és passar una bona estona... segon encert!

En aquest cas, a més, has mantingut l'enigma de per on aniria la trama, ja que amb un començament com el que has escrit, podia passar qualsevol cosa... m'has disparat la imaginació en diferents direccions... però finalment he seguit les teves paraules, arribant a un final ben divertit i original, sorprenent però coherent amb l'argument: ben fet, noi!

I tant, que el bosc té secrets per descobrir... De vegades, pot haver-hi fins i tot una gran Alarma a qualsevol hora del dia, al sol o A l'ombra ... jajaja! Un cas de telepatia?

De moment, t'envio una abraçada ben urbana, sense ensurts i tranquil.la, i molt humana,
Unaquimera

D'imaginació no t'en falta. Potser et vares inspirar anant a caçar bolets sense trobar-ne cap o davant d'un rovelló aixafat? Ah, la natura...