El ribot de guerra

EL RIBOT DE GUERRA



Fa moltes llunes ja la tribu dels jacobinistes, farta de Plans Ibarretxes, de Carods amb ínfules independentistes i d'estatuts sobiranistes va desenterrar el ribot de guerra i en mig de la desesperació de polítics, periodistes i columnistes de la reserva mediàtica varen començar a allisar, polir i tallar sortints i serrells fins que el gran cap del sioux va declarar que ara tot havia quedat net com una patena. La gran sequoia, formosa amb el seu tronc gruixut i el brancatge lluent havia quedat reduïda a un minúscul escuradents.
Com a venjança per l'exili a terres de missioners d'un conegut conseller de la perifèria de la reserva, el més guerrer dels guerrers es va aixecar en armes i enarborant un ribot amb la fulla ben afilada es va dedicar a retocar preàmbuls, esmenar articles, tatxar disposicions addicionals. Res escapava a la seva fúria. Hi va haver un gran vessament de tinta. Els joves guerrers, al veure'l en aquell estat el varen agafar i se'l varen emportar a part per intentar tranquil·litzar-lo. Un temps més tard ja més calmat va jugar amb les paraules al dir que al primer enemic de la tribu "lo habían cepillado" (en català "passar-lo per la pedra") i es va vantar de que aquella pipa de la pau era "infumable" i de que, després de passar el ribot fan més volum els encenalls que han caigut a terra que la fusta que ha quedat a la taula.
I ara tots els joves guerrers i també les dones i tot el consell d'ancians de la perifèria nord-est de la reserva hauran de decidir si es conformen amb l'escuradents o enyoren la sequoia, l'arbre robust i frondós que un llunyà 30 de setembre, fa moltes llunes ja, els representants del poble varen plantar.