El Rei de les Palles

Un relat de: jogasser

relatsencatala.com adverteix que aquest relat contè llenguatge que pot ferir algunes sensibilitats. No recomanat per menors de 18 anys.

Divendres a la tarda, després d'haver aribat de la feina, va anar directe a la nevera a treure una cerveseta. Es va escarxofar uns instants al sofà amb les finestres obertes per que corrés l'aire, i es disposava a treure's els pantalons, quan a cua d'ull va veure una notícia que li cridava l'atenció. Va agafar el diari de damunt la taula i el va tenir uns segons a les mans abans de deixar-lo caure al sofà. Es va aixecar, va fer un glop, i es va treure les sabates amb els peus mentre es baixava els texans i es quedava en calçotets i samarreta.
Al mateix temps que feia un altre glop de cervesa, agafava el comandament de la tele i premia l'on. Va anar canviant de canal fins que s'en va adonar que no feien res que valgués la pena. Tants canals i tanta merda que hi posen, va pensar. Va tornar a agafar el diari i va somriure al llegir el títol en lletres vermelles: II CONCURS DE PALLES A MONISTROL. Aquest dissabte a partir de les vuit del matí, Gran trobada de pallístes a les instal.lacions a l'aire lliure de Can Cigalot. ACONSEGUEIX SER EL REI DE LES PALLES 2009. Bases del concurs a la nostra web www.elreidelespalles.cigalot.com....................
Es va desprendre de la samarreta i va anar a la cuina a agafar una altra cervesa freda.
Mentre pensava què coi era tot alló del concurs, obria el seu ordinador portàtil i entrava a la pàgina que deia el diari. Després d'haver repassat tots els punts de la convocatòria, i d'haver esbrinat que es tractava d'una marató de vint-i quatre hores, i que el guanyador seria aquell que s'en fes més i totes de manera ben diferent, (no valien tènciques repetides), va creure que no hi perdria res si provava d'anar-hi. Si més no, podria saber fins on era capaç d'arribar amb la seva experiència pallística per tots coneguda.
Va sortir al balcó amb l'ampolla a la mà, i al enlairar-la per acabar-se-la de beure, veia a l'altre costat de pati, just davant dels seus morros, a menys de vint metres, la veina que es movia per casa completament nua. Anava amunt i avall, desapareixent i apareixent quan passava pel davant de les portes del balcó i de la finestra de l'habitació.
Va deixar l'ampolla a terra i va seure a la cadira plegable. No sabia si entrar a casa i mirar-la desde dins, o bé quedar-se allà on era, mig amagat rere les plantetes seques i pansides que li portava la seva mare per donar una mica de vida a aquell piset.
Començava a trempar. La noia parlava pel mòbil i no s'estava quieta. Ara seia al sofà, ara s'aixecava i sortia del seu camp de visió, tornava, s'encenia una cigarreta i recolzava el seu cos al marc del finestral del balcó, s'espolçava la cendra que li havia caigut damunt el melic, i tornava a anar-s'en per apareixer per la finestra de l'habitació.
Estava calent, trempat, excitat i neguitós perquè la noia no parava de moure's. Es va aixecar i es va treure els calçotets que se li van entrebancar amb la titola, mentre entrava cap a dins, de cul, per no perdre la posició de la veïna. Estava boníssima. Feia tres mesos que hi era al pis, i ja coneixia gairebé totes les seves costums. Sabia que quan arribava a casa i es despullava, podia passar-se ben bé dues hores amunt i avall fins que acabava masturbant-se al sofà o sobre el llit. Era tot un espectacle. I de franc. Per la seva banda, ell, es podia haver fet dues o tres palles, fins i tot quatre, sense perdre-la de vista i sense perdre l'excitació. Tot un fenómen.
Per fí va veure com deixava el mòbil sobre la taula, seia al sofà, i en un tres i no res, es començava a magrejar els pits. Era molt millor que ho fes al sofà que al dormitori, ja que la visió era completa i no s'havia d'enfilar per poder veure-la, ja que no hi havia cap ampit pel mig. S'anava sacsejant la titola poc a poc, dret, i amb els ulls que li sortien dos pams de la cara, veient com es refregava la figa, es llepava els dits i s'els passava pels mugrons. No podia esperar gaire més, estava massa encès, aquell matí no s'havia fet cap palla i va tirar pel dret. Tres segons més tard sortien disparades un seguit de lleterades intermitents, anant a parar damunt el diari i tapant tota la notícia de Monistrol. La noia, per no ser menys, arribava a l'orgasme amb una facilitat increible. Juntant les cames amb força, atrapava la mà contra el seu cony, mentre s'estirava els pits, girava la cara, tancava els ulls i cridava. Més compenetrats, impossible.
Aquell vespre va sopar d'hora i s'en va anar a dormir a quarts d'onze pensant en l'endemà. Les vuit del matí era molt d'hora per ser a Monistrol. Es llevaria a quatrs de set, es dutxaria, esmorzaria, i agafaria el cotxe sense haver-se fet cap palla. Ja tindria temps per palles. Vint-i-quatre hores, ni més ni menys.
Quan va sonar el despertador, es va llevar com un coet i amb un coet entre les cames, mirant enlaire com cada matí. Li va donar uns copets de complicitat i va anar per feina.
Una vegada a Monistrol, va preguntar un parell de vegades per Can Cigalot perque es perdia en aquell coi de carrerons. Havent arribat i aparcat el cotxe un carrer més amunt, va baixar caminant fins a la porta del local. Era una mena de masia al mig del poble, amb una porta de ferro forjat entre les parets altes de pedra que donaven pas a un jardí ple de moreres i de llimoners. A la porta de la casa hi havia un mostrador improvisat, amb un noi i una noia al darrere. S'hi va acostar i es va presentar, li van fer signar un full d'inscripció, i va tornar al jardí on va seure a esperar que comencés el concurs.
Déu nidó la gentada que hi havia. Així a cop d'ull, en comptava al voltant de quaranta persones, la majoria nois, però també hi havien unes dotze o quinze noies.
Va sortir un paio alçant la veu per explicar les bases del concurs i mostrar les zones on podien anar a fer un mos, a descansar, o a fer les necessitats. Una vegada tot aclarit, dues noies van anar cridant un per un els concursants, penjant-los-hi amb un cordillet al coll, un número gros de color vermell, perquè fós reconegut per qualsevol i no hi hagués ningú que fes trampa. En total hi havien disset concursants. Els demés eren acompanyants, xafarders, àrbitres o hostesses.
Hi havien tres tipus de palles. Les obligatòries, les compartides i les lliures. Les obligatòries: Tradicional amb una mà, tradicional amb dues mans i tradicional amb la mà d'una altra persona. Aquestes eren les mínimes per poder continuar, i s'havien de fer en un temps màxim de dues horetes. Fins aqui cap problema. En va tenir prou en vint minuts, i va escollir una noia de cabells rojos i arrissats, de llavis molsutts i unes mans blanques i fines, per fer-li la palla amb la mà que no era seva. La noia li va estar molt agraïda d'haver estat escollida, i va dedicar-li una palla suau, sense apartar els ulls de la titola que lluia una tibantor d'escandol.
A les palles compartides no hi van arribar tots. Quatre dels participants, emprenyats i sentint un ridícol espantós, van ser eliminats per no haver pogut trempar a temps, i poder disfrutar de la tercera palla. Només en quedaven tretze, i tenien fins a les dotze de la nit, per fer-se fer tantes palles els uns als altres com puguessin. L'un agafava la titola de l'altre, i l'altre prenia la del altre, i aixi tornant a començar. S'havia d'estar alerta per poder comptar les escorregudes de cada participant, perquè moltes vegades només arribava al final un dels dos, i no sumaven cap punt fins que l'altre treia la llet pel seu capoll.
Van anar passant les hores, i moltes de les persones que no hi concursaven, s'anaven fent palles pels voltants del jardí, sota les moreres, amb l'ajut d'altres mans, inclús de boques, encesos i enceses com s'anaven posant. Això sí, no hi va haver ningú que es posés a follar, per solidaritat amb els concursants.
Entre mos i mos i alguna becaineta, el nostre amic va arribar a la darrera prova, la més llarga i a la vegada més imaginativa, amb la companyia de només tres dels tretze que quedaven. Els que no havien arribat als vuit punts, quedaven fora. Evidentment, ell encapçalava la classificació amb dos punts més que el segon.
Les palles lliures. Arribava l'hora de demostrar qui era el rei de les palles i semblava que començaven a fallar les forces de més d'un.
Va agafar una síndria, la va partir per la meitat, i hi va clavar el cigalot tot pujant-la i baixant-la fins a omplir-la d'esperma, rebent un seguit d'aplaudiments i crits d'ànim, tot just a un quart d'una de la nit. Ja tenia cinc punts més que el tercer.
Un dels altres participants va voler imitar la palla amb un meló, però va ser desqualificat per moure el cul i no el meló. Van dir que s'el estava follant i que de cap de les meneres allò era una palla.
Hi va haver palles amb guants de cuina i de boxa, amb dos dits, amb els peus d'una hostessa, amb els pits d'una altra, amb mans alternades a cada moviment (aquí hi van arribar a participar gairebé tots i totes, amb un sol moviment de mà cadascú fins aconseguir l'escorreguda), palles amb les galtes dels culs de dues noies (una a cada banda, anat pujant i baixant, fexionant les cames mentre ell seia en un tamboret), i palles amb ampolles de cacau batut. Palles per donar i vendre.
Ningú va poder seguir el seu ritme, i quan quedaven cinc minuts per les vuit del matí de diumenge, treia un aventatge de sis punts a l'únic que havia mantingut l'honor d'acabar la prova amb dignitat, sent sabedor que no tenia res a pelar, ni tan sols la pròpia titola que penjava sense ànim de revifar.
Tots els presents van formar una rotllana al seu voltant, mentre miraven amb deler la darrera palla del campió. I exhibint una trempada matinera, va retre homenatge a la seva primera palla d'adolescent, la que es va fer amb els companys de classe una tarda a casa d'un d'ells mentre preparaven un treball en equip. Aquell dia van ser quatre palles al mateix temps, treient un suc transparent en haver acabat, inspeccionant-se els uns als altres. Aquesta d'ara, també va treure un suc més aviat transparent en acabar, ja que després de tant
a escorreguda, poc temps hi havia per espessir-ho.
Va posar les dues mans als costats del mànec, una a l'esquerra i l'altra a la dreta, i com aquell que es frega les mans quan té fred, o aquells que volen fer foc amb un pal donant-li voltes sense parar, va començar a masturbar-se. Primer no gaire ràpid, però a mida que s'anava excitant més i més, va anar accelerant l'acció fins a esquitxar a les quatre noies que eren a tan sols un pam de la seva titola per no perdre'n detall.
La palla va acabar a les vuit en punt. Tothom el va felicitar, i va ser coronat com el Rei de les Palles 2009, entre abraçades i petons a la titola guanyadora, que tornava i tornava a trempar cada vegada que una noia la besava.
S'en va tornar cap a casa amb la corona i el diploma.
Quan va arribar al pis, va anar directe a la nevera. Va treure una cervesa ben freda i va seure al sofà una estona. Tot d'una va mirar el rellotge. Un quart d'onze. L'hora que acostumava a llevar-se la veïna els diumenges. Es va despullar del tot, es va posar la corona al cap, i es va posar al davant del balcó mirant cap endavant, veient com pujava la persiana de l'habitació i passejava el seu cos nu per davant la balconerea, de camí al quarto de bany. Seguidament tornava, entrava a la cuina, (aixó ho suposava, perquè no la veia), i en sortia amb una tassa de cafè. S'asèia al sofà i encenia una cigarreta.
La noia veia perfectament (com cada dia) el noi que la mirava i es masturbava (com cada dia), i aixó la posava calenta. Es va començar a tocar l'entrecuix, separant les cames, mentre veia com el veí anava completament trempat i amb una corona al cap, tocant-se la titola amb una mà i amb l'altre, tirant la pell avall, mostrant la vermellor d'aquel capoll preciós.
Va deixar d'amagar que el veia, i que sabia que era observada. Es va aixecar, es va posar al mig del balcó, i amb la mirada fixa als ulls d'ell, va seure a la cadira, es va obrir de cames, i va començar amb moviments molt lents, a tocar-se els pits i passar-se els dits per la figa.
Ell s'en va adonar i va fer unes passes endavant, sortint també al balcó, i mirant-la fixament als ulls, va continuar movent el braç sense parar.
Va ser una palla dedicada mutuament, sense mirar el que l'alttre feia, perquè ho sabien perfectament, tenien cada imatge al seu cervell, i es miraven als ulls, sabent que aquelles palles anaven més enllà. Van veure el seu plaer reflectit a les ninetes de l'altre, arribant junts a l'orgasme sense perdre la mirada. I ell, amb el mèrit afegit de no perdre la corona.


Comentaris

  • just one breath | 12-07-2009

    Un relat original. Sens dubte, el millor és el moment final, la palla dedicada.
    M'ha agradat molt!