Quin matí!!

Un relat de: jogasser

Collons! Les claus de la moto li van relliscar dels dits, van caure al terra, i sense temps de posar-hi l'ull, van desaparèixer per l'escletxa.
Merda! Es va ajupir. No s'hi veia res.Va tancar la porta del ascensor amb mala llet i va baixar els set pisos maleint el cony de claus, a la portera que encara devia estar dormint i no el podia ajudar, i el client que l'havia fet llevar d'hora i que si no s'afanyava li podia fer perdre un bon grapat de calers.
Al sortir al carrer s'en va adonar que plovia. Anava de vint-i-un botó i no duia paraigües. Amb el casc al braç i la maleteta a la ma, va anar cap a l'estació de metro. Baixant les escales de tres en tres, li va fallar el peu dret, el cos va perdre verticalitat i es va amorrar contra el terra, moll i llefiscós, deixant testimoni al seu vestit. Al arribar a la taquilla no hi havia ningú per vendre-li el bitllet. No tenia temps per desxifrar aquella maquinota vermella que omplia el vestíbol, i va optar per saltar la barrera com ho havien fet dos marrecs moments abans. No va tenir tanta sort però, la butxaca de la americana li va quedar trabada a una de les barres, i al tirar el cos endavant, empès per l'embranzida que portava en fer el salt, li va estripar, va perdre l'equilibri, i el casc va sortir disparat directe a la paret del davant, rebotant i fent que caigués escales avall, amb tanta mala sort, que en arribar a l'andana, un vellet que sortia del ascensor li donava un copet amb el bastó i anava a parar a les vies.
El metro arribava. No hi havia res a fer. Les portes es van obrir i van baixar dues lloques carregades amb bosses i farcells, que es van apartar, posant-se davant d'ell, per cedir-li el pas a una dona que portava un cotxet amb dues criatures. A la dona li costava fer pujar l'artefacte a dalt del vagó, i el xiulet avisava que les portes eren a punt de tancar.Començava a posar-se nerviós. Va empènyer les dues lloques, la dona i el cotxet. Ja era gairebé dins quan va notar una pressió forta al turmell. Se li havia quedat el peu enganxat entre les portes i, a força d'estirar, li va quedar la sabata fora. Déu meu!!El metro va engegar. Un xumet va caure just al seu davant. Va allargar el braç i va inclinar el cos al mateix moment que ho feia la mare de les criatures. Es va sentir el catacroc fins a la cabina del xofer. La dona cridava de mal, i ell, que estava mig estabornit, notava que per el seu ull dret veia borrós. Una lent de contacte s'havia desprès de la nineta i ves a saber on parava. Tapant-se l'ull amb una ma i disculpant-se per la seva sapastrada, es va a posar a buscar la lent. De genolls per terra entre les cames de la gent, anava arrossegant-se. Els uns s'apartaven una mica, d'altres clavaven fort els peus per posar-li més dificil. Li va semblar que veia alguna cosa sota els seients. S'hi va acostar posant el cap entre les cames d'una cubana que, asseguda, llegia una revista. La mulata, va enlairar el semanari i va xisclar al veure que algú se li fotia entre les cuixes. Va deixar anar un seguit de cops amb el Lecturas. Va treure un petit paraigües de dintre la bossa i li va endinyar cops al clatell sense parar. El xicot aixecava el cap just en el moment que la cubana es posava dreta i aixarrancada per poder sortir d'aquell seient i escapar-se d'aquell pevertit. El cap se li va perdre en la foscor de les faldilles. El nas, entafonat al entrecuix. La cubana es va posar histèrica, xisclant i fotent-li cops i puntades de peu. D'altres s'hi van afegir. La bessonada cridava i plorava. N'hi havia que fins i tot l'escopien. Un dels nanos es va ennuegar amb els mocs, el plor i els crits, i li va deixar anar una glopada a sobre. S'anunciava la pròxima parada. Diagonal. La gent va començar a agafar lloc per baixar. Ell, encara a terra. Les portes s'havien obert i tothom va sortir. No hi va quedar ningú tret d'ell. La maleteta tampoc no hi era. Brut, suat, cansat i apallissat. I tot per la merda de les claus! Quatre homes amb les camises ratllades, dos més amb armilla taronja i un gos, van pujar al vagó. El gos el va ensumar, el va llepar, i sort en va tenir que no se li pixés. Se li van acostar amb una maquineta negra a les mans. Bon dia, li van dir. Bitllet, sisplau?

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer