L'escalfor del record

Un relat de: jogasser

Sento fred. Sempre sento fred quan la meva ment torna. Quan retorna després d'haver deixat exhaust el meu cos. Quan sospiro i panteixo, després d'haver recorregut un llarg camí cap al plaer. El meu plaer. Encara que em senti acompanyada, encara que el foc cremi tot el meu cos, sempre acabo tremolant.
El fred s'apodera de mi. Totes aquelles fantasies, que m'acompanyen en cada orgasme, s'esvaeixen i tornen al seu cau a l'espera d'una ocasió venidora.
Torna amb el fred la soledat. És potser la soledat la que refreda les meves suors, convertint-les en infinits cristalls que es claven en les meves carns i arriben fins el més profund del meu cor? No ho sé. O encara millor, no vull saber-ho, tot i sabent que és veritat.
M'embolico amb els llençols per vèncer el fred i allunyo la solitud amb un lleu record dels seus ulls verds. Uns ulls que em parlaven, em reien, m'estimaven. Uns ulls que van vessar un mar de llàgrimes quan la seva boca m'explicava que el seu cos gaudia de plaers amagats per a mi. Uns plaers que compartia amb un altre cos que no era el meu.
Aquests records viuen amb mi i alimenten la meva ment. Ajuden a suportar la solitud, encara que em causin dolor i siguin els meus ulls els que s'entelin quan es presenten davant meu oferint-me la seva dolçor, el seu delicat cos, els seus aromes i la seva calor.
És ella qui pren les meves mans per acariciar-me. És ella qui frega els seus pits i el seu ventre contra la meva pell. És ella qui llepa entre les meves cames i rep petons del meu sexe.
I és ella també, la que desapareix quant arribo a cridar el seu nom, entre plors i orgasmes, donant pas de nou al fred que m'envolta per complet.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer