Dolça salabror

Un relat de: jogasser

relatsencatala.com adverteix que aquest relat contè llenguatge que pot ferir algunes sensibilitats. No recomanat per menors de 18 anys.

Seia amb el cul mig fora del sofà, completament espaterrada, recolzant els peus al terra amb la punta dels dits, i amb les mans a les cuixes, s'ajudava a obrir-se més les cames. Sota el cul, havia posat una tovallola, i uns coixins a la ronyonada feien que el cos es mantingués recte. Només duia una samarreta de tirantets mig arremangada que s'arrapava a la seva pell com una mala cosa, mostrant el perfil dels seus pits pefectes i la erecció del seus mugrons.
El sol entrava pel balcó obert de bat a bat i donava de ple sobre el seu ventre, escalfant aquell entrecuix que s'exposava descarat. Només de tant en tant, corria una mica d'aire, i al xocar contra el parrús, els pels es movien i sentia una mena de pessigolleig que la feia esgarrifar.
Ara, es mirava davant el mirall que havia despenjat del rebedor i havia posat a terra, recolzat a una cadira. Va allargar la mà per agafar l'esponja que nedava a l'aigua tèbia que omplia la palangana, al costat de la cadira. Va prémer l'esponja, i hi va afegir una mica de sabó. Va enbadurnar-se dolçament aquella figa, ensabonant-la per complet. Començava a posar-se calenta; de fet, ja feia estona que ho estava, que desitjava tocar-se, lentament primer, i acabar magrejant-se els pits mentre amb l'altra mà es refregaria aquell òrgan erèctil, aquell botonet rabiós que començava a estar a punt de petar, i s'aniria fotent dos dits a dintre d'aquell cony tant sucoset. Va seguir ensabonant-se, però. Quan va estar prou estovat, va agafar la maquineta d'afaitar que tenia preparada al costat, damunt el sofà, i va començar a passar la fulla amunt i avall, per tots els racons, mentre amb l'esponja, netejava la part rasurada per assegurar-se que no hi quedava cap pel. Al cap de deu minuts, s'aixugava amb la tovallola i es passava el tou dels dits pels voltants i per damunt d'aquell cony esplendorós, fent-los lliscar suaument, i comprovant la finor de la pell que lluïa amb orgull.
Es va sentir com es tancava la porta del pis. Ella no es va immutar. Algú entrava al menjador amb una bossa a la mà. Venia del carrer, i havia passat per la botiga de queviures del xamfrà, on havia comprat uns talls de cansalada viada, unes llesques de pernil, una mica de formatge fresc de cabra i un pot de mel de romaní.
Veient aquell regal que s'oferia obertament, i notant que li tibava l'entrecuix, va deixar la bossa a terra, i posant les mans sobre les cuixes de la noia, va contemplar aquell bé de Déu amb els ulls ben oberts. Va posar la mà a la bossa i en va treure el pot de la mel. El va obrir, i amb el dit, va anar untant aquella pell tant fina que envoltava aquells llavis ara oberts i sucosos. Va deixar el pot amb cura i va tornar a mirar el cony embadurnat per fora, i que deixava anar un petit regalim calent que la mel frenava. Sempre li havien agradat els contrastos; formatge amb codonyat, arengades amb raïm, pollastre amb prunes, pa amb roquefort i xocolata negra. Era de genolls i a un pam de la glòria. Sense pensar-s'ho dues vegades, s'hi va amorrar, llepant i xuclant tot aquella carn vermella que cremava, degustant amb un plaeer inmens tots aquells exquisits sabors que li oferia la noia, que estava porca com mai, que havia tirat els coixins lluny del sofà per deixar-se caure enrere, que s'abaixava els tirants de la samarreta i deixava fora els dos pits, que s'els premia, s'estirava els mugrons amb força, obria més i més les cames, i agraïa amb un crit llarg i potent que el seu xicot hagués escurat el plat d'aquella manera.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer