EL QUART CREIXENT DE LA LLUNA BRILLAVA- ANDREU-

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
Desprès de deixar la Maria vaig ser incapaç de trucar la porta dels meus amics, vaig fer camí cap a la platja i a un reco on unes roques feien ombra em vaig asseure mirant les onades.

La Maria per un moment va ser el veure-la, tornar trenta anys enrere. Vaig veure en la lluïssor dels ulls la mateixa que tenia, quan tot es va espatllar. Vaig reconèixer la noieta de cames llargues i cabell color de mel. No volia que la meva presencia li hagués portat records tristos del accident de la meva germana Marta , però dins meu tot es va remoure i va saltar d’alegria.

Al cap d’una estona vaig fer via cap a casa dels amics . Vaig notar la joia autentica que tenien de veurem. Sort he tingut de tenir-los, sense ells no se pas com hauria travessat els últims temps tant durs de la meva vida. La separació de la Liz i dels meus fills m’ha aclaparat, però be això es una altre historia.

Desprès de sopar a la terrassa desde on es pot veure la mar i desprès de menjar la coca en Santi ha proposat un brindis de cava. Pel present i pel futur que sigui molt mes bo que el passat,.Jo he afegit, si així sigui i que pugui tenir els meus fills al meu costat. Així serà ha afegit la Sandra junt al Santi.

Al cap de un moment he fet referència a la trobada de la Maria i he afegit que ella m´ havia dit que la coneixíen.

Cert a confirmat la Sandra, una dona magnifica, al igual que la seva filla, el marit quasi no el coneixem viatja molt i es molt diferent, no sembla ser persona per ella. Saps que ara es persona popular?. Qui la Maria, he demanat sorprès?
Si, ha escrit un llibre que ha tingut molt èxit, no ha deixat el seu treball de professora a un Institut, el llibre ha agradat molt, jo l’he llegit i es bo. No ho sabies ?
No jo he passat molt temps fora de Catalunya i ja veig que sem escapen moltes coses.

Doncs dema et posaràs al dia, es un poble tant petit que segur ens trobem, impossible perdre’ns, inclús li podràs demanar et signi el llibre. I també podreu parlar de la vostre infància i de les vostres vides. Va brindem altre cop pel futur, va dir en Santi. Jo vaig assentir i al aixecar la copa vaig mirar el cel i vaig veure que el quart creixent de la lluna brillava. Vaig pensar que dema seria un altre dia i vaig pensar en l’avi de la Maria, que sempre deia , desprès de la tempesta 've la calma.

Comentaris

  • Entranyable[Ofensiu]
    Karin | 24-03-2016 | Valoració: 10

    He llegit les tres histories i seria una bonica novel.la. Perquè no l´escrius?

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

442 Relats

1548 Comentaris

295457 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.