El príncep blau

La Sílvia jeia nua sota els llençols. Exhausta, recordava una per una les escenes d'aquell dia, que per dret propi, estava destinat a formar part dels records inesborrables de la seva vida: la proposició de l'Albert, la cita en un restaurant cèntric de la ciutat, el sopar romàntic entre rialles i somriures i el reconeixement de la pròpia gosadia quan el va invitar a prendre una copa en el seu pis de soltera.

I la nit...quina nit de sexe! La Sílvia tenia vint-i-vuit anys i no era una inexperta en aquest tema però reconeixia que l'Albert l'havia sorprès. Amant incansable, no va deixar racó per explorar. Repetidament, després de cada embranzida seguida de l'inevitable defalliment, tornava a estar disposat a donar guerra. La noia es deixava arrossegar per aquell ímpetu renovat i no només li va permetre que la tastés de dalt a baix si no que li demanava, enfollida per l'èxtasi en el que entrava i sortia una i altra vegada, que no parés, fins i tot quan ell, amb assenyada prevenció li preguntava si estava ben segura de voler tirar endavant. Després de quatre hores de frenesí, la Sílvia va quedar convençuda de que, a partir d'ara, hauria de buscar noves fantasies eròtiques amb les que somniar, al menys amb un sol home. Aquella nit les havia materialitzat totes.

En aquell moment , l''Albert estava a dins del lavabo del pis de la Sílvia. Panteixant, cansat però rejovenit per aquella aventura amb una jove a la qual gairebé doblava l'edat, vestit només amb els pantalons i les sabates, ficà la mà a dins de la butxaca. De seguida va notar la forma angulosa i allargada d'aquella capsa de pastilles que contenia el seu secret de color blau.