El pou

Quan algú a qui estimes t'adones de mica en mica, que et menysté, que se'n riu de tu, el dolor és immens i la recuperació llarga, molt llarga, perquè el reguitzell de perquès és quilòmetric i sembla ser que el final és al fons d'un pou molt profund del que cal tocar fons, i camines i camines i més, i més, i baixes i baixes i ja no veus res, la foscor és poderosa i encara baixes més i més, tant, que al final t'hi acostumes a viure sense res, una mica d'aire, molt poquet, una mica de sol, només un puntet que no saps si més aviat la creat la teva imaginació, i molt de silenci, així pots arribar a passar-te de quatre a cinc anys, després no sé que hi ve.