El perdonavides (poder)

-T'he explicat algun dia el que em va passar a la Serra de Pàndols?
El meu amic Jordi Tresserras havia estat a la batalla de l'Ebre. No li agradava parlar-ne però s'havia guardat un as a la màniga dels secrets, una història que es disposava a revelar-me.
-Un dia varem fer presoners. Aquella matinada un es va escapar. Immediatament es va organitzar una patrulla per capturar-lo. Ens varem separar. Vaig baixar per una petita vall. De cop em va semblar veure'l darrere d'un arbre. Em vaig acostar silenciosament fent un cercle ample al seu voltant. Allà el tenia, panteixant sorollosament i mirant-me de fit a fit.. L'apuntava amb el meu fusell tement algun moviment brusc per intentar fugir o desarmar-me. No sé què em va passar pel cap. Li vaig fer amb un gest que se'n anés. Ell, al principi, desconfiat, pensava que el mataria per l'esquena, però va reaccionar i va començar a córrer esperitat. Quan vaig arribar al campament vaig dir que no l'havia trobat
-Per què no el vas pelar, Jordi. Ningú t'hauria demanat explicacions....
-Per què?. Amb el temps ho he anat comprenent. Per que per una vegada a la vida podia decidir. T'arrenquen de casa teva, et foten en trens com xais, et donen un fusell i et diuen que matis a gent que no t'ha fet cap mal en nom de la revolució. Només hi érem ell i jo. T'imagines quin poder vaig tenir per una sola vegada?. Decidir la vida o la mort d'una persona!.
-A en Jordi li brillaven els ulls. Vaig voler canviar de tema. La tensió emocional era massa forta. Vaig mirar al cel i vaig veure unes bandes nuvoloses que el cobrien en part.
-Demà podria ploure, vaig dir.
-En Jordi va reaccionar com aquell que arriba d'un llarg viatge. Es va escurar la gargamella i va concloure:
-Sí, ja ho han dit a les notícies. S'esperen tempestes.