El pare absent

El pare absent està massa present al nostre voltant.
El pare absent no sap com es diu la mestra del seu fill. Desconeix tots els noms dels seus companys de classe. Mai s'ha sentit inclinat a saber com és diu el seu millor amic.
El pare absent no li llegeix contes. Ho troba molt i molt avorrit. El pare absent no li diu t'estimo a cau d'orella, no li dóna petons furtius, no estreny la seva mà amb força pensant que un dia ja no ho podrà fer.
Al pare absent no li agrada sentir el batec del seu cor o l'alè amb olor a xocolata. El pare absent defuig el contacte perquè creu que el debilita, el pare absent mai li diu que no plori, que ell és allà, fent-li costat. El pare absent sempre se'n va quan més se'l necessita.
Al pare absent tot li sembla malament, els errors són condemnats amb vehemència, el dia a dia és una batalla perduda amb el destí.
El pare absent s'esvaeix en la salut i en la malaltia, en les alegries i en les tristeses i mai promet fidelitat en la prosperitat i en l'adversitat.
Un pare absent no coneix els gustos musicals del seu fill adolescent, ni qui li fa perdre el cap amb els seus cabells rossos, ni on passa les seves hores quan no troba cap brúixola que l'indiqui el nord.
Un pare absent es perd els moments importants: un partit on el seu fill marca un gol, una funció de teatre en la què fa de príncep, un lliurament del premi al millor relat...
Els pares absents són allà, al bell mig d'un no res, en les cantonades dels sentiments efímers, en els miralls que s'han trencat, en les hores mortes i els dies que se'n van per no tornar.
Els pares absents criden silencis i buiden espais...