El NUEVO VALE ya no vale

Estric trist, deprimit, angoixat i esmaperdut. El motiu? Tanca la revista Nuevo Vale (hereva de Vale , – originals que són – i, aquesta a la vegada, hereva de Super Pop -). I vet aquí la meva confessió: quan anava a sisè d’EGB em vaig comprar més d’un número del Super Pop. Era l’època de Leif Garret, Grease i Village People (versió gay dels Playmobil). Ai, quins records: el Hula hop, Umberto Tozzi, els primers monopatins…

Després va arribar el Vale (que jo ja no llegia, tot s’ha de dir). I amb ell, la secció de sexualitat. Podies escoltar perfectament com feien bum, bum, els petits cors dels/les adolescents quan llegien titulars del tipus “mai obris l’embolcall dels preservatius amb les dents, sobretot si portes aparells” o “què fer si se’t trenca el preservatiu a més a més de canviar de marca?” o, el més bo, “quan compris preservatius a la farmàcia has d’estar preparat a que et preguntin: de sis o de dotze”.

I les portades? Nois mostrant els seus tòraxs musculats, tòraxs musculats que no fan declaracions per una simple qüestió de distribució irregular de la sang (molta als músculs i poca al cervell), noies que no mostren tòraxs musculats perquè sinó seria la revista de culturisme femení “Tetas hormonadas”…

La secció de trucs de bellesa era simplement genial: “l’acnè i la mare que el va parir”, “no estàs foca, és que tens el tòrax baix”, “l’estrabisme et fa interessant”, “el que tens sota el nas no són borrissols” o “aprèn a dissimular l’alè de cervesa quan el teu pare et diu: tanca els ulls i toca’t el nas amb el dit”.

Però on la revista posava l’accent era en els seus reportatges especials que servien d’educació emocional a aquesta època tan complicada de la vida: “com lligar en una discoteca quan no es veu una merda, ni s’escolta a la gent parlar”, “converteix-te en una Barbie de l’extraradi amb roba de mercat”, “m’ha esborrat del Facebook, i ara què?” o “què fer quan et quedes sense bateria al mòbil i vols trucar al teu amor per dir-li que l’has vist amb una altra noia en plena neteja de genives”.

Realment és molt trist perdre una publicació amb tanta història. Ara què faran les adolescents? Es passaran al “Qué leer”? I si volen saber què fa el Justin Bieber, s’hauran d’esperar que surti a les pàgines dels diaris d’adults quan es declari addicte a alguna cosa o quan apareguin “biebés” fruits d’una nit esbojarrada en un hotel de Las Vegas? No m’agradaria ser adolescent del segle XXI sense el Nuevo Vale. ¡Ya les vale!