EL NOSTRE ESPERIT

EL NOSTRE ESPERIT

Tot plorant el seu traspàs
no creia en el més enllà.
Per mi, tot s’acabava aquí,
fins que se’m va preguntar:
Tu, l’estimes encara?
I jo sense dubtar, vaig dir:
És clar, encara l’estimo. Sí.
Sempre més l’estimaré.

Tu no estimes el que no existeix.
Per tant, si tu encara l’estimes,
és que saps que encara hi és,
si bé en un altre espai o indret,
i amb una altra forma potser,
una nova dimensió, un altre recer.

Aquí només li va tocar fer,
el seu predestinat paper
com estem fent ara nosaltres,
i també els nous altres, faran després.

Si del cos, quelcom se n’ha desprès,
l’únic que veritablement ha fet
fent el seu acte físic darrer,
és, retornar a l’espai d’on prové.

També nosaltres, un dia serem
allò que sempre vam ser
abans de ser engendrats,
el que tostemps havíem estat.

Ja ho veus. És ben clar,
aquí, només hi som de pas.
Venim, i tornem al més enllà.

Els que ens han precedit,
ara, són llum, alè, i esperit,
I tots, tots, som i serem igual.
Només el cos, ens ha diferenciat.

Tenim un principi físic, tenim un final.
Sols, el nostre esperit, és immortal.