EL NOM DEL BATEIG

Vaig conèixer la Cone a casa de una amiga de la meva mare. La
Cone era petita rodanxona i molt simpàtica. Era la senyora de
fer feines que abans es deia. Ara es la senyora que be a fregar dos
tres vegades a la setmana.

L’amiga de la meva mare era una senyora molt agradable que
tenia uns fills mes o menys de la meva edat i que algunes vegades
compartíem jocs i joguines com es sol dir.

Mes el temps va anar passant i ens ben distanciar una mica els
uns dels altres; mes la meva mare continuava la seva indestruc-
tible amistat envers la seva amiga.

Un dia la mare va cridar-me i em va dir : Anna tindries d’anar a
casa la Teresa a tornar-li uns llibres. Jo amb molt de gust i vaig
anar, em venia de pas i la senyora em queia molt i molt be.

Al tocar el timbre va obrir la Cone. La senyora es a la saleta em
va ja t’acompanyo. Al arribar a la saleta vaig trobar la Teresa
que llegia un llibre. El va deixar sobre la tauleta i va dir, gràcies
Cone.

Desprès de saludar-la li vaig preguntar perquè anomenava així,
jo no havia conegut ningú amb aquest nom. Ella rient em va dir.
Es una llarga historia Anna , ara te explico.

La Cone es de Castella profunda i quan va néixer el padrins li
varen posar el nom del avi Gregoria. Al dir el nom al rector que
oficiava el bateig la padrina va dir Grogoria li vull posar i el
rector va replicà. No Grogoria no , ES CON E. I d´aquesta
feta ha esdevingut la Cone, vet aquí tot. No cal dir que els
documents figura con a Gregoria, mes tot l’anomenem la
Cone, així va dir el rector diu ella.

Quines coses vaig dir jo,i al acomiadar-me de la senyora, li
vaig dir. Bona tarda Cone i un mig somriure es va escapar de
la meva boca.