EL NO NADAL AL YUKON

En Franklin jeu arraulit a la manta molt a prop del foc de llenya d avet. Fa fred i flocs de neu comencen a caure. A la seva Anglaterra natal ja feia fred, més res a veure a aquest fred que s´et fica dins l’anima en aquest agresta racó del Yukon. Els cavalls no gaire lluny semblan també sentir el fred, no estan quiets i renillen impacient. No es vol llevar encara, contempla el seu germà John que al igual que ell dormita davant el foc.

Sent una pena immensa per tot plegat, no han trobat or , al igual que molts altres crèduls, que varen venir amb la fam de trobar encara que sigui uns minsos grams. No varen trobar res, sols tenen algunes pells d’ant i de guineu que han caçat. Res de particular, no els donaran gaires monedes. En Franklin te por que no subsistiran un altre hivern com aquest. En Franklin va prometre a la seva mare que cuidaria del seu germà petit en John. La pobre mare que se la imagina a la seva modesta llar a York esperant les cartes escadusseres dels seus fills i sent dins el cor una amargor. Amb la ma toca el fusell, no es poden atrevir malgrat el foc a estar distrets. Els llops i els ossos volten per aqui, els ha sentit al vespre m´entres menjaven el conill que varen caçar al bosc, per això te agafat per la culata, a punt de disparar.

Aquest territori que ell creia prosper no els ha aportat res, sols penúries , però no poden tornar a casa amb les mans buides. Va prometre a la Elisabeth la seva promesa que vindria carregat d´or. La mare li diu que li sembla ja no l´espera , l’han vist vist passejant prop del moli d´en Henry , es deu haver cansat d’esperar es diu. Aqui de dones molt poques, i les que ha vist últimament son indies.
Va veure el seu germa John es mirava molt a la Yehowana , una india, era bella es va dir en Franklin, vivia amb en Roko un tramper italià que hi va posar molt mala cara. En Franklin es va sentir alleujant quan van partir . Temia complicacions, en aquesta terra no costa res matar un home. Es una terra salvatge de gent salvatge.

Els van dir que hi havia uns territoris mes al Nord, on podrien caçar millor. Van cap alla, tant debò trobin castors i linxs, o el que sigui, tenen de caçar molt o no subsistiran. En John comença a flaquejar, ell que es mes gran te de resistir. Te vint anys i ja es un home. De cop i volta el germà es desperta i diu.
- Saps avui es Nadal, aquesta nit he somiat amb la mare i amb el seu pudding, que donaria per una cuixa de gall d´indi.!

- No em parlis de indis ni que siguin galls! diu en Franklin, aquí tots els dies son iguals. Si es vint-i cinc de Desembre i podem sopar com ahir ja estaré content

I amb una revolada s´aixeca i posa els troncs bé i atia amb mes llenya el foc. Damunt seu veu estels, més cap d´ells no es el de Nadal, i es diu que en aquest racó de mon mai serà Nadal. Ho serà quan tornin a casa , si es que tornen . En John suspira i es colga millor en la seva manta. Encara que sigui Nadal, caçaran com cada dia i com cada dia aniran més al Nord,. Te raó el germà quan diu que aquí tots els dies son iguals i sospira.