EL NEN DE XOCOLATA

La Irina Nicolaiekna estava molt trista i preocupada en el seu poblet de la Rússia quasi tocant la Siberia. Amb un fill petit de pocs mesos sola , mare soltera ja que el xicot en el moment de assabentar-se que seria pare va fugir cames ajudeu-me . Cert que te els pares, però ella havia somiat anar lluny en algun lloc no tant remot i tenir una vida una mica millor que els progenitors, camperols dels de sempre. Per això va estudiar a Vladinostok la ciutat més propera treballant per mantenir-se en un dels pocs restaurants de menjar ràpid que començaven a obrir. Allà va conèixer al Serguei que va ser la seva perdició. Un cop sola i amb un fill al ventre va tornar a casa dels pares.

Avui ha rebut una carta de la Raïssa, la noia sempre ha sigut la seva millor amiga. Li parla de un treball en un país remot Catalunya i de una ciutat Banyoles a on hi ha un llac ,que li envia una fotografia . Si vol pot venir a treballar junt a ella. En una residencia d’avis precisen una cuidadora i ella sap que la Irina te bona ma pels vellets i paciència.

La Irina parla amb els pares que no volen marxi, però en vista de que la seva filla quan te una cosa al cap ho fá , cedeixen i inclús l’ajuden en la compra del bitllet d’avió. Ha tingut de viatjar altre volta quilometres en autobús fins a Vladinostok, amb un nen tant petit es difícil, més no es impossible. Els pares li pregaven deixes el menut que ja el podria venir a buscar, més ella caparruda no ha volgut deixar el fill.

Desprès de moltes hores de vol i ella i el menut arriben a un aeroport que diuen es el de Barcelona, allà l’espera la Raïssa . Queda enlluernada amb l’aeroport ella no havia vist res semblant. El trajecte en autobús fins a Banyoles els deixa completament kaó a ella i al menut. Al arribar al pis de l’amiga que li sembla, luxós acostumada a la casa paterna quasi no te ni esma de donar menjar al petit i dormir dormir, sols necessiten això.

Al mati un cop descansats a la nova vivenda, treu el cap per la finestra i veu que si, hi ha una basseta, com en poden dir llac, ella acostumada als seus veu es petitíssim , però li agrada el que veu.No entén ni un borrall de català ni de castellà, l’amiga diu no es problema. Fan cursos per emigrants com elles, hi aniran plegades la Raïssa ja parla molt bé el català i una mica de castellà.

Un cop esmorzats i desprès de vestir el nen amb la millor robeta que te es disposen anar a la residencia d’avis, presentar-se . L’amiga li diu que no serà cap destorb el Ivan , existeixen guarderies per deixar el nen, o també es poden tornar les dues per cuidar-lo. Per primer cop la Irina respira una mica i es diu que potser aquí podrà començar una nova vida. Si segurament si es diu.
Tot li resulta una mica estrany mes es diu ja si acostumarà, ella es decidida i treballadora.

El nen que porta en un cotxet atrotinat molt diferent dels que veu pel camí , de cop i volta diu les seves primeres paraules apart de mama que ja sabia dir . Diu clarament dirigint la mirada a un altre cotxet que porta una dona . Mama un nen de “ tata”. Un nen de xocolata vol dir el menut. La Raïssa i la Irina riuen a cor que vols, el que ensenya-la el menut es un nen negre i la seva mare que porta un colorit vestit . La Raïssa li explica que hi ha molts emigrants negres, aquest deu ser de Ghana o un lloc semblant. El nen no havia vist mai ningú de cap mes raça,que no fos la seva. Les dues noies riuen i la Irina li diu, no es de xocolata, es un nen de un altre color. Riu per dins ja que el seu fillet li agrada molt la xocolata. Amb el seu primer sou li comprarà una rajola sencera. Es feliç avui quan truqui als pares els hi comentarà l’incident del NEN DE XOCOLATA.