El món està fet majoritàriament per homes

Darrerament em dóna bastant per les estadístiques inexactes, però estadístiques i concretament dels mitjans, estadístiques que corroboren un cop i un altre que el món és fet i explicat per homes.

Posem el cas del diari digital vilaweb, tot i que en els altres deu ser tres quarts del mateix, tant sols un 30 per cent, si hi arriba, dels blogs pertanyen a dones. Tenir un blog al vilaweb costa uns diners, segur que aquest és un motiu també pel baix nombre de blogs femenins. No perquè les dones siguem més àvares, com podreu comprendre, sinó per l'economia femenina. Altres factors són de ben segur, el major nombre de càrregues familiars i laborals que tenim les dones i per tant el poc temps de què disposem.

Pel que fa al contingut, ho faré de memòria: no totes les dones parlen d'actualitat política-econòmica, això és molt més freqüent entre els homes, de les temàtiques tractades per dones, hi ha des d'articles musicals que apareixen amb una freqüència de mes i mig, a dones que relaten el seu embaràs setmanalment, altres dones pengen poemes sobre sentiments, algunes dones parlen de situacions quotidianes que troben divertides. També són les dones les que obren un petit espai al diari sobre la mort de violència de gènere, no he llegit mai res escrit al vilaweb sobre aquesta temàtica des de la veu d'un home. I per acabar tornaré a la temàtica que menys m'agrada i és la més freqüent la política: hi ha una dona que relata cada moviment polític pas a pas, com una partida jugada amb molta concentració d'un joc d'escaig, sembla incansable en seu relat pràcticament mai no diu res del seus sentiments. Una altra que té una postura molt clara sobre política, i que sigui dit de pas, no comparteixo, però admiro la seva fermesa, un dia un company que té un altre blog arran d'un article polític, li va dir que li enviava un petó i que l'emmarqués, amb això ho dic tot sobre la serietat que mereix l'opinió política d'una dona independentment del contingut, amb el qual hi podem estar d'acord o no.

I si fins aquí eren blogs, el mateix passa amb la música, la música catalana, la gran quantitat de grups de música que han sorgit i sorgeixen, qui els componen? Homes, les històries musicals també les fan homes, de dones hi ha poques, així si un dia com a dona vols cantar una cançó a la dutxa amb la qual sentis identificació de sentiments, has de cantar una cançó feta per un home i és que sovint quan les dones volem cantar el que pensem ens sentim ridícules perquè contrasta amb el que es va explicant per arreu. Ho dic per experiència.

En fi, el món és relatat per homes, el mon es cantat per homes. Potser és que no s'adonen que ho okupen tot i que sovint perquè altra gent vulgui entrar al joc, interactuar, cal deixar-les espais, ser tolerable i admetre altres formes de pensar, expressar-se i escriure i sobretot respectar. Per sort, a relats català, un espai d'oci el nombre de dones i homes estem més igualtats, m'alegra que existeixi aquest espai, però no és prou i totes i tots ho sabem les dones hem de tenir cabuda a tots els espais sense por.