El meu luxuriós desig

Un relat de: ABRAHAM II

Era massa aviat per llevar-me i massa tard per dormir-me de nou. El més convenient hagués estat matar el temps amb la radio, la televisió,rellegir una revista o continuar amb la lectura de la novel·la de damunt la tauleta. Però això ho hagués fet tothom. Jo no era tothom, jo tenia que ser diferent,agrades o no. Vaig vestir-me amb calma i vaig decidir fer un tomb pel barri. Sabeu com és el meu barri a les sis del mati?Com tots,mal il·luminat, desert, amb algun cotxe avançant impertorbable i un noi que fa el primer cigarret del dia, mort de fred i maleint el meu son inconsistent,preguntant-me pel culpable del seu dolç despertar. Aquell cop havia un gemec,el gemec, un gemec que ja m'era familiar, un gemec de plaer tan carnal que esgarrifava. La veritat que no em molestava ser despertat pel plaer d'aquella desconeguda que m'imaginava de bella nuesa com poques, de mirada gelada i sines esfèriques. Una Jove que s'entregava al plaer amb cos i anima, com un àngel caigut temptat pel més satisfactori del plaers carnals.Llavors vaig adonar-me de la ridicula de la situació vaig endinsar-me dins una cafeteria que tot just obria.
L'escalfor del local i la simpatia matutina del propietari va fer-me agradable l'estada mentres consultava la secció cultural dels diaris del dia anterior. Vaig tardar en adonar-me de de la presencia de la noia que seia a poques taules de mi. Remenava el seu cafè amb desgana, semblava endevinar la rutina que l'esperava de nou al sortir d'allà. Vaig prestar-li més atenció de la normal i ella se'n adonà. Es van trobar les postres mirades i en un acte reflex vaig introduir-me de nou a la lectura del periòdic avergonyit del meu voyeurisme. M'estava recriminant a mi mateix la meva actuació quan ella es va plantar davant meu. Vaig fer-me el distret.
-Puc seure?
-Com no?-vaig indicar-li la cadira amb mà temblorosa.
Es va seure deixant el seu abric al respatller. S'intuïa un mig somriure als seus llavis. Allò m'intrigava.Quina era la seva intenció?
-Em sembla que ens em creuat un quants cops a l'escala. Visc al tercer segona.
Era per això que m'hi havia fixat, el meu inconscient m'havia alertat de la familiaritat de la seva cara i jo no li havia prestat la atenció suficient.
-Jo visc al quart tercera, em dic Jaume…
-Laura.
Tenia la meva edat, però la seva seguretat era d'un autentica dona madura que s'havia trobat en tota mena de situacions. Tenia una sexualitat intentada ocultar que s'escapava per sota aquell jersei de mínim escot. Recorria les seves pàl·lides faccions com si es tractés del meu primer amor. El seu cabell pèl-roig emmarcava un llavis rojos i ulls blaus que eren la perfecta abstracció del mar i foc, una posta de sol en un pocs centímetres quadrats.Era incapaç d'articular paraula.
-A tu també et desperten,oi?Aquells gemecs, gemecs de sexe, que et desvetllen preguntant-te per la teva solitud en el teu immens llit.Et preguntes si tot el plaer ha de ser per uns pocs escollits. Tu també voldries fer públic la teva sexualitat, es un somni ocult que tots compartim i pocs s'atreveixen a realitzar. Avui es el dia,és el moment i som els escollits. No ens preguntem el motiu o si es l'elecció encertada. Simplement es tracta de disfrutar-ho.No creus?

Em vaig deixar dur.

Comentaris

  • totalment d'acord[Ofensiu]
    març | 01-03-2005

    Estic rotundament d'acord amb el comentari anterior: el final potser queda una mica tallat, ja m'agradaria saber ben bé què passa després!

    Doncs res, més, un bon relat més! A veure si em comentes, artista!

    Una abraçada!

  • Així s'acaba?[Ofensiu]
    David Gómez Simó | 24-02-2005

    Hem sembla que m'he quedat amb ganes per aquest final tant sobtat.
    La historia anava molt bé, però al final es queda en una anecdota.

    Segur que pots explicar molt més, el conte s'ho val.

    Anim,

    David.

l´Autor

Foto de perfil de ABRAHAM II

ABRAHAM II

24 Relats

50 Comentaris

39837 Lectures

Valoració de l'autor: 9.17

Biografia:
Nascut el 1984 a Ceret. Sense amics, amants o muller em vaig iniciar a la lectura amb el prospecte d'unes aspirines. A partir de llavors vaig descobrir que la vida era freda i dura com un glaçó i el millor era agafar-s'ho amb calma i bon humor.

per a qualsevol dubte:
djjacint@hotmail.com