El lloro

Un relat de: Mercè Bellfort

EL LLORO


Els pensaments negatius envaeixen el seu cervell les vint-i-quatre hores del dia. Sempre ha estat una persona molt hipocondríaca, però darrerament, conforme es va fent gran, se li ha desenvolupat de forma exagerada aquesta malaltia. Li han recomanat que es distregui i actui enlloc de pensar tant.
Són les set del matí i ja s'està afaitant per anar a la feina, però creu que haurà de trucar al despatx dient que hi anirà més tard perquè s'acaba de fer un bon tall al coll amb la nova fulla d'afaitar. La sang raja sense control i no sap què fer. Crida fort demanant auxili pensant que la Mònica encara viu amb ell i l'ajudarà. Va errat: ella va desaparèixer de la seva vida farta de tanta tonteria.
- Quan penses demostrar que ets un home com Déu mana?- recorda les darreres paraules que li va adreçar ella mentre les cames li fan figa i comença a tremolar.
Li vénen al cap aquells pensaments que intenta foragitar entrant en acció. Decideix que trucarà al metge per dir-li que s'està dessagnant i que necessita ser atès urgentment. Busca el número a la seva agenda i s'adona que no pot llegir res perquè la visió li comença a fallar.
"Això sí que es la fi"- pensa.
Per sort, sona el telèfon i l'agafa d'una revolada pensant que ha d'actuar i no pensar tant.
- Digui'm- diu amb un filet de veu.
- Sóc la senyora Xiprés, del Tanatori de Les Corts, i li truco per informar-lo dels preus dels nostres serveis funeraris.
- Fu...fu... funeraris?- ai! Ara sí que la veig.
- Perdoni? Com pot ser que em vegi…Està bé, senyor Tristà?
- No, m' estic dessagnant i veig com la mort em dóna la mà.
- Doncs, anem per feina que he arribat en bon moment. Veurà, com que el seu cas és molt especial, li faré unes bones condicions. Li sembla bé? Escolti ? Senyor ?
L'estora blanca ha quedat ben tenyida de roig, el telèfon despenjat amb una veu de fons que no para de preguntar, el cos d'ell immòbil i els ulls en blanc.
-Que bèstia! S'ha tallat la xucular!- diu el lloro des de la seva gàbia.


-Talleeeeeeu! A veure quan aprens a dir d'una vegada "iu-gu-lar"- crida en Tristà, des del terra, després de repetir l'escena quatre vegades.




Comentaris

  • Un relat [Ofensiu]
    Nonna_Carme | 10-08-2010

    àgil, amè i divertit. Estic d'acord amb la Nüria. Aquest lloro hauria d'anar a unes quantes sessions de logopèdia.
    Et recordo una frase de R. Tagore : Si plores per haver perdut el sol les llàgrimes no et permetran veure les estrelles. I tu tens moltes estrelles al teu voltant, estimada Mercè.
    Una abraçada amb tot el meu carinyo i admiració.

  • Gràcies[Ofensiu]
    nuriagau | 31-07-2009 | Valoració: 10

    Gràcies, Mercè, per aquests dos minuts de bona literatura, sorpresa i humor.

    Enhorabona pel relat i pel sentit de l'humor!

    Núria

    Caldria que duguessin el lloro a unes quantes sessions de logopèdia per tal de facilitar la dura vida laboral de l'actor.

  • Bon exercici, mestra![Ofensiu]
    rnbonet | 30-06-2009

    O siga, que si posés 'nota' encara, seria ben alta. Ara, però, ja estic jubilat fa temps!

    Humor i ironia que no ens manquen mai.
    Ni tampoc la salut i la rebolica!

  • hola Mercé[Ofensiu]
    ANEROL | 30-06-2009

    moltes gràcies per la teva benvinguda. Just tu i l'Aurora éreu les dues persones que tenia a la punta de la llengua i no em venia a la memòria els vostres noms
    He trobat aquest micorelat àgil i divertit. Un bon exercici d'imaginació i d'escritura. Una abraçada
    Lorena

  • Bona història[Ofensiu]
    copernic | 26-06-2009


    amb final sorprenent. Com deia en Darkman no solament hi ha l'element que capgira les expectatives sino un text àgil i fluid, divertidíssim (he rigut molt amb l'escena de la funerària) Quan més gran és la por, més ens en volem riure i estem parlant de la por universal que has clavat en la descripció. Ja saps que aquest tema també l'he tocat i per tant i tinc una especial predilecció. T'envio un petó càlid de retrobada i espero que el parèntesi que hi ha hagut en la teva trajectòria literària hagi quedat definitivament enrere. Una abraçada!

  • ets tu la 57000?[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 26-06-2009

    Bon relat, veig que vas agafant el gust a amagar-nos el final sorpresa. No sempre ha de ser així un relat, però fa gràcia quan et troves amb la sorpresa final.

    Jo no t'he vist cap altre errada, però tampoc soc un entès, sobre tot en puntuació, comes i punts, no els veig gaire, mentre vaig llegint.

    L'única cosa que no m'agrada, però que pot ser una cosa personal, és com l0'acaves, dient "quatre vegades", jo posaria "quatre cops", em sona més literari, vegades em sona a traducció forànea, però potser m'equivocqui.

    Bona nit Mercè, i si tu ets la 57000, doncs felicitats!!
    I si no, doncs també, felicitats!! pels 96
    (Falta menys pels 100, ja em diràs que se sent!)


    Ferran

  • Fe d'errades[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 25-06-2009

    M'agradaria esmenar les següents errades :

    "actui" per "actuï"
    "enlloc de" per "en lloc de"
    "tonteria" per "ximpleria"
    "es la fi" per "és la fi"
    "iugular" per "jugular"

    Em sap greu. I si en trobeu més no us talleu. Gràcies, companys.
    Mercè