El fanal sense llum

Un relat de: Karkinyoli

Un trenta de febrer va decidir que ja n'hi havia prou. Es despertà del son profund de la injustícia social i endegà la lluita que duria la seva persona a guadir d'una vida més digna.

S'adonà que era completament intol·lerable que el fanal que hi havia davant de casa seva fos l'únic espatllat de la ciutat. Que no pagava impostos? Que no s'havia passat la vida treballant i contribuint? Per què aleshores havia de patir d'aquella manera?

El fanal sense llum suposava un problema molt més greu del que podia semblar a simple vista.

Des que vivia allà que no podia gaudir del seu temps lliure. A l'hivern, havia de tornar abans de les sis de la tarda a casa i, a l'estiu, tot i que podia allargar les passejades fins quarts de deu, tenia prohibit d'anar a revetlles, concerts i festes majors. Les parelles que havia tingut al llarg d'aquells darrers temps havien marxat, mai no havien tornat a trucar perquè s'espantaven només de pensar en la porta d'entrada a casa seva. I encara més, no podia canviar de feina perquè quan anava a les entrevistes, tothom creia que no treballava prou i que no contribuïa. Definitivament, tenia una vida miserable a causa d'aquell fanal que no feia llum.

La guerra fou llarga, guanyà batalles i en perdé d'altres. Es veié obligat a invertir un munt de diners en trucades de telèfon, fulls de paper, bolígrafs i fotocòpies. Perdé hores, dies i setmanes de la seva vida anant amunt i avall. S'enfrontà a tot l'engranatge burocràtic de la ciutat.

Foren 365 dies sense descans, de patiment i de feina, però aconseguí allò que li havien pres sense dret ni motiu. El trenta de febrer de l'any següent una persona representant de l'ajuntament col·locà una bombeta a l'odiós fanal. No podia evitar somriure amb orgull i alegria.

Aquell dia, sortí tota la nit per celebrar-ho, anà a tres bars i va beure tot el que va poder i més, anà a una discoteca i ballà molt; arribà a casa abans que sortís el sol. S'estirà al llit i tancà els ulls, se sentia rebentat però no va poder dormir.

El 31 de febrer hauria d'iniciar la guerra contra el fanal de l'insomni.

Comentaris

  • Lluminosa ironia[Ofensiu]
    Unaquimera | 17-09-2008 | Valoració: 10

    Ja gairebé ha passat l'estiu, temps de " calor i vacances, oi? ( quin Idil·li! ) "
    Amb nostàlgia, retornem... i passo de nou pel teu espai després d'aquest parèntesi d'absències i allunyaments... i reprenc les lectures.

    En aquest cas d'avui, em retrobo amb la teva ironia, que ja trobava a faltar.
    I en acabar el text ( un relat ben curiós, amb joc surrealista de dates inclòs, amb un protagonista sense nom propi, però ben peculiar ) em queda el somriure a la cara i la satisfacció de no sentir-me gens defraudada: Com de costum, ha estat un plaer llegir-te!

    Espero que hagis sentit la fressa del mar, si era el teu gust, aquest estiu, i confiant en tornar a saber de tu, t'envio una abraçada plena de llum
    Unaquimera

l´Autor

Karkinyoli

33 Relats

52 Comentaris

29554 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
Ara ja us puc dir que vaig néixer el 10 d'abril d'un any que acaba en 4. Sempre he estat àries, i fa uns anys, vaig esbrinar que el meu ascendent també és àries. Des d'aleshores, que m'he permès ser un pèl més nerviosa per no haver de contradir els astres.
Vaig estudiar filologia i treballo a aquell lloc que tothom critica. Sempre he estat a Sants on m'agradaria poder-hi tornar sempre .Espero que gaudiu de mi amb les meves paraules i us oblideu dels fruits secs que porto a dins.