El fals dilema

Els dirigents d'Esquerra han demostrat tenir una gran habilitat i comptar amb una excepcional flexibilitat de cintura. El primer al que vaig sentir parlar del tema fou Josep Huguet, conseller d'Innovació, Universitats i Empresa. Preguntat sobre la incidència que podria tenir l'entrada dels partits de Laporta i Carretero en l'escenari electoral va contestar que no els preocupava perquè el partit que lidera Puigcercós és el pal de paller (una expressió fins ara reservada a una federació molt coneguda) dels independentistes d'esquerres. El conseller remarcava que era bo pel país que sorgís un independentisme de dretes ja que fins al moment, aquest espai polític no estava ocupat encara a Catalunya.

Aquest és el discurs que els republicans estan intentant vendre a la ciutadania, un avís per navegants que, seduïts pels cants de sirena de la radicalitat, sentin la temptació d'abandonar la desafecció per un dia i dipositar en les urnes el desencís d'unes il·lusions trencades pel tripartit. Compte, que aquests són de dretes!, el vell i caduc discurs que manté a molts partits que s'anomenen d'esquerres, com el P.S.O.E., socialista i obrer, que demostra la seva sensibilitat cap als treballadors congelant les pensions, retallant un 5 % el sou als funcionaris i aprovant una reforma laboral que redueix les indemnitzacions per acomiadament.

Reconec l'enginy dels cervells d'Esquerra. A la desesperada, intentant tallar la sagnia de vots que els hi pronostiquen les enquestes, ja només els hi faltava la irrupció d'altres partits secessionistes. Tots sabem que l'independentisme no és de dretes ni d'esquerres. Sense mirar el diccionari es podria definir com la pretensió d'aconseguir un estat propi per a la nació sobirana i no crec que les militàncies d'Esquerra, de Solidaritat Catalana i de Reagrupament vegin moltes diferències en els seus projectes respectius. D'altra banda el discurs de l'esquerra intentant dimonitzar la dreta està més vist que el T.B.O. I malgrat tot deu funcionar perquè els partits progressistes ja fa uns quants anys que s'arrosseguen per les poltrones de totes les institucions del país, però s'ha de reconèixer que aquesta diferenciació falsa i inexistent pot arribar a despistar a més d'un.