EL DOGMA DE LA RESILIÈNCIA DE LA NATURALESA

“El sexe és una trampa de la naturalesa per no extingir-se.” Nietzsche.

“Quan l’últim animal mori, quan l’últim vegetal s’assequi, potser la humanitat entengui que el diner no es menja.” Proverbi hindú.

“En la terra hi ha prou per satisfer les necessitats de tots, però no tant com per satisfer l’avarícia d’alguns.” Gandhi.

"Defendre a la naturalesa és defendre als homes." Octavio Paz.

He trobat la cita d’Antonio Gala que diu "La naturalesa es una vella àvara, a la que l’únic que l’interessa és la seva pròpia continuïtat". No puc estar més en desacord amb què sigui àvara, però no puc esta més d’acord, amb que l’únic que l’interessa és la seva pròpia continuïtat. Ho vaig escoltar fa molt de temps en un programa de televisió, sabeu? En Gala va aparèixer en un programa i va venir a dir el mateix, però ho va fer molt més bonic: “La única intenció de la naturalesa és perpetuar-se” va dir. I aquesta frase és la que subscric, per donar pas al meu poema...

Havíem cregut en els dogmes cristians,
Havien cregut en els dogmes musulmans,
Havien cregut en els dogmes sionistes,
Creien en els dogmes orientals,
Creien en uns i altres dogmes,
Uns creien els seus dogmes, altres creien altres dogmes,
També hi havia qui havia canviat els seus dogmes,
Hi havia qui del dogma de la fe, en feia la veritat absoluta,
Hi havia qui renunciava als dogmes.

Jo, qui perdia la fe en Tu...
Ell o Ella, qui perdia l’esperança en Nosaltres...
Vosaltres, qui perdíeu el destí de tots Ells i Elles....

Heu sabut que no hi ha més dogma que la mare naturalesa.
Que no hi ha més raó que perpetuar-se,
Que no hi ha més destí que la vida i la mort,
Que la fe és la de persistir en l’intent,
Que la voluntat és la de viure plenament,
Que la veritat és la que ens toca viure,
Que tot troba resposta en el sí de l’ésser,
Que la humanitat s’ha expressat i continua expressant-se.

Heu sabut que no hi ha més resiliència que la de la mare naturalesa.
Que el dogma de la naturalesa és reconstruir-se un cop destruïda,
Que la veritat no amaga aquesta naturalesa rebel, que s’agafa a tota la vida,
Que l’home pertany a la naturalesa, i n’hauria de ser el seu garant,
Que la vida és vida perquè sí, perquè ens l’han donada,
Que la vida mor i torna a néixer,
Que la mort és el principi d’un nou capítol,
Que tot allò que queda enrere, torna a existir,
Que és bo que sigui així,
Que cal persistir sense obsessió,
Que cal viure per expressar,
Que cal ser lliure per aprendre,
Que hi ha raons de ser, de fer i de pensar,
Que no hi ha més veritat que la naturalesa de la mare terra,
Que no hi ha més lucidesa que la intel·ligència humana,
Que hi ha reptes incommensurables a la imaginació,
Que la vida és vida perquè la vida és universal,
Que l’existència d’un univers en expansió és, tanmateix, real,
Que som tan petits i insignificants que davant la immensitat universal ens creixem,
Que l’univers és quelcom màgic, sublim, de dimensions incalculables, bell i perillós,

Heu sabut que la resiliència és tant humana, animal, vegetal, com mineral.
Que els elements que componen l’univers són presents, passats i futurs,
Que el futur de la humanitat és una incògnita,
Que hi haurà apocalipsis, com no podria ser d’altra manera,
Que tot tendeix a quelcom,
Que tot és viu, es mou i canvia,
Que tot vibra, que tot es genera, que tot té dos pols, que tot es crea i es destrueix,
Que tot es transforma, tot neix, creix i mor.

Heu sabut que la vida és vida i que l’univers és l’univers.
Que tot va ocórrer en el present,
Que el passat és història,
Que el present és vida,
Que el futur és fum,
Que tot està per fer,
Que s’ha fet molt,
I que suposo que se seguirà fent.

Heu sabut moltes coses, moltes teories i moltes històries,
En sabreu més encara,
Tindreu temps per explicar-ho als altres,
Que els altres us critiquin,
Que els rebateu amb els vostres arguments,
Que hi hagi debat, discussió, batalla, pugna,
Que hi hagi vencedors i vençuts,
Que hi hagi etapes per superar-se,
Que hi hagi canvi, moviment, fricció, quietud i tempesta,
Que les coses siguin dites i expressades sense temors,
Que s’escolti als oprimits,
Que s’aconselli als desgraciats,
Que s’aculli als desnonats,
Que els pobres esdevinguin més rics,
Que els rics siguin menys pobres d’esperit,
Que hi hagi justícia social,
Que es reivindiquin, amb aplom, els drets,
Que es compleixin, amb responsabilitat, els deures,
Que es parli amb llibertat,
Que diguin les coses pel seu nom,
Que les mentides siguin descobertes i exposades,
Que es premiïn les veritats humanes i naturals més aclaparadores i portentoses,
Que siguin observades les catàstrofes,
Que siguin criticades les actituds destructives,
Que siguin jutjades les conductes agressives,
Que sigui refrenat el llenguatge violent,
Que sigui exposada la veritat als ulls crítics,
Que sigui manifestada la paraula dels humils,
Que siguin escoltades les paraules de qui pateix, de qui no té paraula, de qui és pobre,
Que es parli obertament de la vida, la mort, la crueltat, l’avarícia, el pecat, la ira i l’odi,
Que no es deixi pel final allò primordial,
Que s’estableixin prioritats per la humanitat,
Que caiguin els falsos, que s’esperonin els veritables,
Que es parli amb la consciència verda,
Que es parli amb l’aigua clara,
Que es parli amb la terra al seu nivell.

Heu sabut moltes veritats i moltes mentides, però heu de saber de tot.
Tant li fa que sapigueu menys que un altre,
Tant li fa que no ho sapigueu tot,
Tant li fa que no sapigueu tot allò que sap un altre,
Tant li fa que sapigueu malament, bé, millor o pitjor,
Tant li fa que no sapigueu,
Sou humans i sabeu millor que ningú què està bé i què no.
Sou humans i sabeu millor que jo el que és bo i el que no.
Sou humans i sabeu millor que qualsevol el que convé i el que no.
Sou humans i sou resilients.

La naturalesa us fa resilients.
Animal, vegetal, mineral.
La resiliència és patrimoni de la humanitat,
Com ho és l’animal, el vegetal i el mineral.
La terra és resilient per naturalesa.
Tots som resilients en potència.
La resiliència és universal.
Sigueu resilients, i en qualsevol cas, feu cabal del que us diu aquest homenet:

La resiliència és un dogma de la naturalesa.

Difoneu el missatge, please.