El dia que vaig perdre la virginitat...musical

La sala duia el nom d'un dels més grans autors de la literatura catalana,Sagarra. Havia somiat dies i nits en aquell moment,tant en els assajos,com a casa,fins i tot a classe...rumiava sobre quina cançó tocar,com entonar-la,fer o no fer discurs previ,tantes i tantes coses.

Va arribar el gran dia,diada de St.Jordi anticipada,festa completa...i a mig matí m'arribava l'hora...els nervis a flor de pell,tantes tensions acumulades em van produir alguna que altre mala jugada,alguns m'entendran suposo.

La gala tenia que durar entre una i dues hores,i més o menys entremig,apareixia jo...sol,jo i la guitarra.
Previament ''knocking or havens door'',''stand by me'',o ''soldadito marinero'' havien fet ressò de que aquell matí era un matí per apreciar bona música...però jo seguia inquiet,quasi bé sense ungles,ajegut a mig metre del escenari que m'havia de desvirgar...artísticament,clar.

- Ja falta poc! Ràpid,vine! - em van cridar,havia arribat el moment; 11:08 del matí 22 d'abril de 2005,diria que mai havia estat tant nerviós.
Últimes afinacions a la guitarra,una guitarra vella,concretament de 1983,heretada de família...però una guitarra que mai oblidaré,ella ha sigut l'única clau per iniciar aquest somni.

Ara sí,prou d'anticipis,les presentadores anunciàven el meu nom,i jo,sol,amb la guitarra es clar,feia la meva aparició sobre aquell escenari...que gran que el vaig veure,mai l'havia vist tan ampli...era tot per mi,podia fer el que volgués allà dalt; gosava de 4 minuts de llibertat plena...i diria que no ho vaig desaprofitar.

Vaig agafar un tamburet,un faristol,el paper amb la cançó,canço pròpia,i som-hi...endavant les atxes em vaig dir interiorment.
La veu m'era tremolosa,abans de començar amb la cançó,el joc eròtic...en aquest cas van ser unes quantes paraules,una petita presentació de qui era,i que hi feia allà dalt.

La sala era plena,més de 300 persones assegudes estratègicament,amb càmeres de vídeo,de fer fotos,i allí al fons un focus potent,de color groc clar,que m'il.luminava completament...estava sol,sol amb la guitarra,dalt d'un escenari,la guitarra em feia sentir menys poruc...

El parlament va ser un èxit,la gent va aplaudir,i això em va donar forçes...tot seguit,el tema.
No em vaig donar conta de res,3 minuts fugaços,jo i la guitarra,la veu i la guitarra...les mosses que sortien soles de la meva boca,potser ben entonades,potser no...m'és igual,jo era feliç,300 ànimes estaven pendents del que estava recitan musicalment parlant.

Es va acabar,ja ho havia fet,ja era madur...ja no era verge,per fi,havia perdut la por en públic,la gent aplaudint sense parar,fins i tot algunes persones aixecades...jo impressionat,300 persones aplaudin-me a mi...qui sóc jo? em preguntava...el somni s'havia iniciat,la sala plena de gom a gom,les persones més importants de la meva vida eren allà,bé,mentida...totes menys una,però no tot és possible en aquest món.

Després la ''ressaka''...la nostàlgia cada cop que trepitjo aquell escenari,avui mateix ho he fet...la nostàlgia del record de aquell primer cop,imatges que passen pel subconscient sense voler,records que van i vénen,amb l'únic desig que es torni a repetir...que el somni continui,ja no sóc verge,però em falta un llarg camí cap a la maduració...artística,clar.