El destí

Un relat de: Manuel de Lino

Ha passat la dama de la Mort amb el seu amant.
El senyor Destí.
No miren a dalt ni a baix , ni a dreta ni a esquerra. La seva mirada es freda i serena.
Ell, baró engreit, va davant, repartint el primer que li surt del seu sarró.
(La dehesa Fortuna casi mai i es.)
Ella submisa, mira i calla, tant sols sap el que li diu el seu amant, com si amb ella res no i fos.
Als dos, tot plegats, els veiem passar.
El Destí no admet preguntes, i la Mort sols et dona una resposta.
Ell ho vol !!!.
Acotem el cap i esperem.
El Destí i la Mort ja son aquí.
(A vegades poden ser bones les dues coses.)
Son els dos interrogants de la nostra vida, no es sap quan vindran.
Però . . . sempre son de camí.
Ens diem veig venir el meu destí, o pensem, això serà la meva mort.
Anima innocent !!! Qui sap el que hi serà dintre el seu sarró.
El Destí es un Deu i vol reverencia. Es com el Noel, amb la diferencia que hi treballa tot l'any.
Pensem; avui estic aquí . . . demà, Deu dirà. Avui soc ric i poderós, demà . . . Deu dirà.
Que ens tenim que ficar amb les mans de Deu?.
Però quin Deu?.
No ens enganyem,!!! tots en tenim un de Deu.
Però quin es el millor?
El meu, el teu, el d'aquell que li prega al vell mig del desert, o el que li prega envoltat d'or i plata?.
He vist que tothom tenim el nostre Deu, que es el de tots els éssers humans, el de les bestioles, el del cel i de la terra, del foc i del aigua.
Tots tenim en qualsevol part del Mont el nostre Deu, el nostre Destí i la nostra Mort.
Confio en que els tres hem siguin ben dolços.


Tindouf, agost 2004.

Comentaris

  • La Banyeta del badiu | 18-10-2005 | Valoració: 10

    Els destí, és un caball desvocat, et penses que et porta per bon camí, i de cop et tira per terra i et fot una coça.
    Gràcies per tot.Un petonet. Pilar.

  • molt emotiu[Ofensiu]
    AINOA | 21-01-2005 | Valoració: 9

    Tens raó.
    Es d'escrit molt bé lo que es el destí i comparteixo en tu, que solsament Deu u sap i que estem a las seves mans.

  • Estic amb tu[Ofensiu]
    Eclipse87 | 29-09-2004

    Destí, mort, Déu?paraules díficils d'explicar, per la senzilla raó de que cadascú en pot di la seva, però crec que tu ho has sapigut expressa clarament i de forma que tots ens hi quedem pensant i hi donem tombs. Et felicito, i t'animo a q continuïs escribint sobre aquest tema, si vols, clar!jejeje

    Salutacions.

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: