El desconcert econòmic

Convergència i Unió va guanyar les darreres eleccions al Parlament de Catalunya amb un programa en el qual la promesa estrella era el concert econòmic. Tot i que les enquestes, en mig d'una crisi galopant, donaven una victòria aclaparadora en les generals al Partit Popular, hi va haver molts catalans que varen veure en la possibilitat de recaptar els nostres impostos una via d'escapament a l'enfonsament de l'Estat. Però amb la confirmació de les previsions i la majoria absoluta dels hereus del franquisme, la primera entrevista entre Mas i Rajoy ha suposat el primer fracàs degut a la posició de força del president del govern espanyol. Després de la reunió al màxim representant de Catalunya li va faltar temps per fer-se l'ofès i vaticinar escenaris que, en realitat, ni en les seves fantasies més febrils ha arribat a imaginar.

No és creïble doncs la possibilitat d'un enfrontament directe amb Espanya. Malgrat tot el que pugui dir en els propers dies, setmanes i mesos les decisions que prengui el president català respecte al conflicte no s'acostaran gens a les seves paraules. Si algun dia Catalunya assoleix la independència ho farà malgrat els seus polítics perquè els únics que s'han oposat clarament a l'Estat , els únics que s'han col·locat amb les seves actituds de fermesa al llindar de la llei vigent no han sigut els que seuen als despatxos si no la gent del carrer: les associacions, els professionals, els petits ajuntaments, això que ara en diuen pomposament la societat civil, són els que han empentat als polítics a anar més enllà i no al revés en una demostració clara de sordesa col·lectiva de tota la classe política catalana.

La coalició que lidera Artur Mas ha dominat el panorama polític del nostre país durant dècades. Amb el pas del temps s'ha anat introduint als ajuntaments, als consells comarcals, a les diputacions i a totes les institucions de poder. Amb aquesta constel·lació de càrrecs i poltrones ha anat teixint una xarxa d'influències que controla el país juntament amb el P.S.C. que domina sobre tot, l'àrea del voltant de Barcelona. Els dos partit majoritaris a Catalunya són elements de poder als quals ja els convé la situació actual: uns per exercir d'eterna víctima i els altres per jugar a fer de mitjancers entre el govern central i l'autonòmic quan qui mana a Madrid és el P.S.O.E. Amb aquest panorama no és d'estranyar que els dirigents que concentren un 56 % del vot a Catalunya, defugin aventures que, a la llarga, els poden perjudicar.