El dependent

Un relat de: BARBABLAVA

-Què és aquesta música? Sembla música de morts! Ja la podries apagar -digué la vella-.
-No puc. És "My dying bride" -digué el dependent.
-I per què, no pots? -digué la vella.
-Perquè se m'ha mort el dit de parar la música.
-Ja t'has drogat, no? -digué la vella.
-Avui m'he drogat. I demà encara més!
El dependent venia cols, tomàquets, peres, pomes i verdures i fruites de tot tipus en general. I també venia marihuana, haixix, opi i tripis als seus amics i a tothom qui en volgués en general.
Vivia en algun lloc de Sudamèrica, el nom del qual no em ve de gust imaginar; i en les estones lliures, quan no treballava, li agradava explicar acudits subversius i fer mots encreuats.
-Els joves d'avui en dia, esteu tots bojos -continuava la vella-. En temps de Pinotxet es vivia millor!
-Sí -respongué el dependent, i després d'escopir dins l'enciam de la vella, digué:
Satan em va donar records per tu!
-Ah! Gràcies fill. Si el veus torna-li, eh?
El dependent es va quedar sense respiració per uns segons després de sentir la resposta de la vella, i quan va tornar en si, va haver d'agafar la pipa i fumar opi...

Al dia següent, es va despertar de nou a la botiga. S'havia quedat adormit havent-se deixat les portes obertes i la caixa sense tancar. Però ningú havia gosat entrar a robar res, perquè el dependent drogat i els seus cabells feien molt de respecte en aquell petit poble de Sudamèrica que no tinc ganes de pensar.
Tot i haver dormit un número considerable d'hores que tampoc tinc ganes de decidir, es sentia molt fatigat i degut a que no havia pogut gaudir de les hores reglamentàries d'oci que tot dependent mereix a la llum de la Constitució, va decidir tancar la paradeta i anar-se'n de festa.
Primer, però, i pensant que igualment el despatxarien, va agafar tots els diners de la caixa i dos kiwis per esmorzar, ja que porten molt de ferro i li agradava fer vida sana...
I es va dirigir, més mort que viu, a una casa okupa sinistra que hi havia a les foranies del poble, el nom del qual encara no m'ha vingut de gust...
A la casa okupa només hi vivia una jove gòtica i sinistra que prenia banys de sang que es retransmetien en directe per tot el món mitjançant internet i que li suposaven uns ingressos copiosos que destinava a comprar cocaïna, bàsicament, i menjar, en menor grau. També en destinava una part per accions humanitàries, és clar.
Una vegada allà, van fumar haixix, van esnifar cocaïna i van menjar-se un tripi; i tot i que s'agradaven molt es van oblidar de fer l'amor, que és massa hippy.
I a mig deliri, el dependent va tenir una al·lucinació. Una al·lucinació sonora -que tècnicament no sé com es diu, ni ho penso esbrinar-. Era la seva última neurona que amb veu amenaçadora li deia:
-Si continues així okuparé un altre cervell!
I el dependent esclatà a riure:
-Ja, ja! Tinc una neurona okupa! -xisclava.
I la sinistra va somriure també, tot i que a ella sempre li agradava plorar. I va pensar que ella també tenia només una neurona, però era la que portava tatuada al pubis.
Com que eren molt vergonyosos, van decidir fumar opi. Era la única manera en què dormirien plegats, això sí, sense fer res...

Al matí següent, els executius i executives addictes als banys de sang de la jove sinistra es van quedar amb un pas de nas en veure, a la càmera central, la imatge de dos cadàvers que jeien al llit, un al costat de l'altre, com dos amants romàntics i suïcides.
Dues noves víctimes de sobredosi...
Sobredosi de timidesa!

Comentaris

  • Per marcar la diferència... un autor en rebel·lia?[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 05-02-2005 | Valoració: 10

    Potser no t'has inventat res amb aquesta tècnica del "no vull", "no em dóna la gana", "ni ganes tinc de saber-ho", etc. (almenys Cervantes et va precedir), però marques una pauta d'originalitat exagerant-la o emfasitzant-la que, tal com diu la brideshead, condueix a un resultat enginyós i descarat. Enginyós per les fines ironies (els dos kiwis perquè li agradava cuidar-se la salut), descarat per això mateix que et deia al principi, per aquesta suau "rebel·lió" de l'autor vers la propia obra (o vers alguna altra cosa, potser) que m'apunto per si mai algun personatge dels meus em planta cara o s'amotinen tots plegats ;-)
    Quant a la redacció, ja ni ho comento, bravo, com sempre!

    Salut i encantat de tornar-te a comentar!

    Vicenç

  • Ja feia dies i dies[Ofensiu]
    brideshead | 28-01-2005

    que te'l volia comentar. Aquí has ideat un excel·lent còctel de diversió, tristesa i sarcasme. Divertides les expressions "... nom que no vull recordar"... "dos kiwis perquè li agradava fer vida sana".... trista la imatge de dos ionquis totalment enfonsats i el sarcasme dels executius que segueixen un joc miserable per les pantalles.
    Com sempre, has fet diana, com sempre genial i enginyós. Et seré del tot franca i et diré que m'agrades més quan et submergeixes en aquella poesia sublim del "Literalment mort", o "Prohibit d'Amor", o "Paladejant quimeres", o "Quins llavis!" o la magnífica "Antípodes". I no és que m'agradin més, sinó que em deixen amb la boca encara més oberta i amb el cor bategant encara més depressa.....
    I aquest cop, no he estat exagerada!
    Un petó molt gran, ja estic esperant en candeletes el relat número 24.

  • jajaja![Ofensiu]
    aina | 13-01-2005 | Valoració: 10

    m'ha fet molta gràcia el dit drogat, la neurona okupa i en general, la barreja que dones a l'ambient, tot surreal però alhora més que real jeje!! pel títol no semblava tant humorístic. Està molt ben lligat tot, felicitats,

    Una abraçada,
    Anna

  • no em ve de gust d´esmentar[Ofensiu]
    Capdelin | 10-01-2005 | Valoració: 10

    je je je
    he gaudit com un porc golafre, fruint sense marihuana, haixix, opi, coca ni tripis... d´un relat popular-exòtic-necro-tatu-puvis-crim!
    tens un "catxondeum" literari-humorístic superoriginal, estil propi ( que no em de de gust de posar-li nom ), un "SEGELL" barbiblavós de collons... que jugues amb surrealismes marihuànics barrejats amb cols i altres verdures... que li donen un aire en aparença camperol-indígena... però que s´enfonsa de cop i deixes al lector, despistat, tocant-se els collons a la porta de la botiga d´un país que no em ve de gust d´esmentar... mentre Pinotxet tatuava puvis en secret...
    felicitats, tio! m´has impressionat... seguiré llegint-te... m´has caçat!
    una abraçada!

  • ho té tot[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 10-01-2005 | Valoració: 10

    divertit, tendre, critica social, ho te tot, felicitats ... m'agradat molt ...

    Una aferrada

    Conxa

  • Relat diferent[Ofensiu]
    Mon Pons | 10-01-2005

    El text té una atmosfera de cinema negre, al menys a mi m'ho ha semblat i, potser, com diu Lavinia de referents de Q. Tarantino... ¡però és un mica diferent d'altres registres teus, no? Un experiment (...)? Et felicito, o, al menys, valoro la valentia per intertar-ho!

  • Quina riallada! [Ofensiu]
    ones i vent | 10-01-2005

    El teu text m'ha fet esclatar el riure cada moment.

    -Ah Gràcies fill. Si el veus torna-li, eh? Genial.

    A part de demostrar comprensió per la gent gran i la gent jove, introdueixes la teva critica social - i aquí em fa l'efecte que no es pot
    salvar ningú - d'una manera àcida i humorística ‘de color negre' a dintre del univers quotidià del teu protagonista. Sí, sí, el tema té trets d'un guió, a veure, si t'animes!
    Quina riallada i gràcies pel teu comentari!

    ones i vent

  • apte per a un guió...[Ofensiu]
    Lavínia | 09-01-2005 | Valoració: 9

    d'una pel·li de Quentin Tarantino. Barbablava, no sabia aquesta faceta teva. De tota manera no te'n pots escapar dels finals poètics amb aquesta "sobredosi per timidesa" davant dels executius que busquen nous al·licients anant a buscar a la" xucla-sangs" de baixos fons. Té alguna cosa, també, de crítica social.

Valoració mitja: 9.83

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de BARBABLAVA

BARBABLAVA

42 Relats

326 Comentaris

75198 Lectures

Valoració de l'autor: 9.65

Biografia:
He perdut l'ahir
en allò fugaç de la memòria.
I ara em llepo les ferides
sense saber d'on provenen.
He perdut l'equilibri entre passat i futur
i la memòria a llarg plaç
i les aspiracions llunyanes...
I ara, visc només
en aquest present tant emocionant
que m'esgarrapa
i és un goig sentir la seva urpada
esquinçant-me la pell
mai prou colrada.