Cercador
El darrer porter del Madrid a qui van xiular un penal en contra
Un relat de: Societat AnònimaSóc el darrer porter del Madrid a qui van xiular un penal en contra. Allò va ser al campionat de lliga de la temporada 2011-2012. Des de llavors, es pot dir que ha passat molt de temps. De fet, vaig deixar el futbol ara fa quaranta anys.
Resultaria molt extens explicar-vos com ha estat la meva vida des d’aquell penal. Ja no sé quantes entrevistes he concedit, en quants llibres de records ha sortit publicat el meu nom, quants documentals han tractat aquesta situació que tant s’aparta de la norma… Perquè, no ens enganyem, no sembla normal que ni una sola vegada en els darrers trenta i escaig campionats cap àrbitre ens hagi assenyalat un penal en contra. Potser ja és una mena de tradició entre el col•lectiu arbitral. Diuen els malpensats que cap àrbitre vol trencar aquesta disfunció. Resultaria una transgressió impossible de digerir per qualsevol col•legiat el fet de desmarcar-se d’aquest pacte no escrit. Cap àrbitre gosa dirigir-se al punt de penal en l’àrea madridista no sigui que l’opinió pública l’assenyali com el culpable de trencar en un sol segon tants anys de tradició. I el ben cert és que motius han sobrat. Una vegada, un central holandès del què ja no recordo el nom, va aturar la pilota amb les dues mans. I quan dic que la va aturar no m’estic referint al fet de que va rebutjar la pilota. La va agafar amb les dues mans i després la va passar a un company. Però els rivals ja no protesten. Saben que es tracta d’una norma que no surt en cap codi però que cal respectar.
Tot i així, el que agrada als mitjans de comunicació és el sopar anual que organitzen els exporters madridistes que no han hagut de llençar-se en cap penal. Com sóc el darrer porter que va haver de fer-ho, sempre em conviden. En certa manera m’he convertit en un símbol del madridisme, una espècie de llegenda viva del club. I tots sabeu que el futbol és molt procliu a construir llegendes.
Aquests dies he escoltat un acudit que assegura que quan, algun àrbitre tingui la boja idea de xiular un penal en contra del Madrid, el porter demanarà barrera per compensar. Però, de moment, la festa continua.
Resultaria molt extens explicar-vos com ha estat la meva vida des d’aquell penal. Ja no sé quantes entrevistes he concedit, en quants llibres de records ha sortit publicat el meu nom, quants documentals han tractat aquesta situació que tant s’aparta de la norma… Perquè, no ens enganyem, no sembla normal que ni una sola vegada en els darrers trenta i escaig campionats cap àrbitre ens hagi assenyalat un penal en contra. Potser ja és una mena de tradició entre el col•lectiu arbitral. Diuen els malpensats que cap àrbitre vol trencar aquesta disfunció. Resultaria una transgressió impossible de digerir per qualsevol col•legiat el fet de desmarcar-se d’aquest pacte no escrit. Cap àrbitre gosa dirigir-se al punt de penal en l’àrea madridista no sigui que l’opinió pública l’assenyali com el culpable de trencar en un sol segon tants anys de tradició. I el ben cert és que motius han sobrat. Una vegada, un central holandès del què ja no recordo el nom, va aturar la pilota amb les dues mans. I quan dic que la va aturar no m’estic referint al fet de que va rebutjar la pilota. La va agafar amb les dues mans i després la va passar a un company. Però els rivals ja no protesten. Saben que es tracta d’una norma que no surt en cap codi però que cal respectar.
Tot i així, el que agrada als mitjans de comunicació és el sopar anual que organitzen els exporters madridistes que no han hagut de llençar-se en cap penal. Com sóc el darrer porter que va haver de fer-ho, sempre em conviden. En certa manera m’he convertit en un símbol del madridisme, una espècie de llegenda viva del club. I tots sabeu que el futbol és molt procliu a construir llegendes.
Aquests dies he escoltat un acudit que assegura que quan, algun àrbitre tingui la boja idea de xiular un penal en contra del Madrid, el porter demanarà barrera per compensar. Però, de moment, la festa continua.
l´Autor
146 Relats
117 Comentaris
85226 Lectures
Valoració de l'autor: 9.71
Biografia:
Si vols saber més pots entrar al meu bloc, http://societatanonima.wordpress.com/ o contacta amb mi mitjançant el Twitter @alexsocietat.Últims relats de l'autor
- Estem programats socialment per ser gilipolles
- La masturbación segons l'ABC
- #DenunciemCamacho
- Les mitges peludes de les xineses
- Pesadilla en la cochina
- El veí del 3r. 2ª vol marxar de casa
- Carta als intel·lectuals espanyols
- Sabina PreRed Bull
- De veritat vols que parli de la mort?
- Em sento moooooooolt estimat (ironic mode on)
- Tertulians professionals
- El doctor Frankenwert
- Sóc professor d'audiovisuals
- És la meva història, no la teva
- No vull ser alemany