Cercador
El comformisme
Un relat de: 14- Compartir:
Sovint m'han dit
que somio utopies,
que amb la lluita popular
mai s'arribarà a Ítaca.
Raonament:
Cal tocar de peus
a terra,
cap Estatut ens
durà a la llibertat;
apropar-se a la victòria
mentre un perd sang,
és caminar cap a la mort.
I ara doncs,qui somia utopies?
És millor somiar amb la vida,
que practicar amb la mort.
Un cop més,ells vers nosaltres.
Comentaris
-
Un poema genial![Ofensiu]Sol_ixent | 04-08-2006
Com tot el que he llegit de tu, enhorabona!!!
Per cert... No sé si n'hauràs sentit a parlar, però t'encadeno:
ENHORABONA!!! ACABES DE REBRE UN COMENTARI ENCADENAT!
Fes clic a la imatge i descobreix de què es tracta
Que vagi bé! -
Un poema activista![Ofensiu]Arbequina | 21-07-2006
Que esta molt bé. E fi, potser m'esta malament de dir-ho, doncs sóc una mica antiutopia, però precissament per això, el teu poema (a part de reflexiu i activista) em sembla romantic.
Molt bon poema.
Una abraçada.
Arbequina.