El català fa bordar

Llegeixo el que diu el diari ARA sobre la Defensora del poble (o potser és del PPoble?):

“No es vol pronunciar sobre si cal eliminar el Senat o les diputacions, però sí que té una guerra sense treva contra el que defineix com “els ‘pinganillos’”: el sistema de traducció simultània que s’utilitza a la cambra alta espanyola en les ocasions en què s’hi poden parlar llengües oficials que no siguin el castellà. Una despesa que “clama a Déu” mentre “el poble fa cua als menjadors socials”. És l’opinió de la Defensora del Poble espanyol, la barcelonina María Luisa Cava de Llano, entrevistada al suplement ‘Crónica’, del diari ‘El Mundo’, aquest diumenge”.

Tinc una teoria al respecte. No és gaire científica però potser esteu d’acord. Coneixeu aquells xiulets d’ultrasons que toquen els nassos als gossos? Doncs cada vegada crec més en el fet que el català actua de la mateixa manera per algunes persones. Feu una prova. Pronuncieu la paraula “que”. No notareu res. Es dibuixarà a la cara del vostre interlocutor el hieratisme més absolut. Ara digueu en veu alta el vocable “què” (amb e oberta). Llavors és quan aquelles persones fan un gest que expressa una certa incomoditat. No saben el motiu però es noten incòmodes. Intenteu ara dir “dèficit fiscal”. Els símptomes són molt més evidents: suor freda, taquicàrdia, vermellor a les galtes (amb una franja groga si juga la selecció)…

Però la paraula definitiva és “independència”. Si la pronuncieu ràpid són capaços d’aixecar-se de la cadira. Això sí, quan la dius separant les síl·labes (in-de-pen-dèn-cia) és quan més pateixes. El seu rostre es desencaixa, els hi costa respirar i per combatre el malestar comencen a cantar la cançó Yo soy español, español, españooooool. Alguns, fins i tot, en un procés semblant als dels gossos amb el xiulet, comencen a bordar. Després els fitxa Intereconomía per a les seves tertúlies (tertúlies,aquelarres…).

De fet, resulta complicat evitar que pateixin. Una solució la va aportar l’Empar Moliné, qui li va dir a un taxista madrileny que en realitat era italià quan parlava pel mòbil amb un amic català. Fet que va provocar que els símptomes desapareguessin. A mi se m’acut una altra tècnica. Si veiem que es comencen a posar vermells i a experimentar dificultats per respirar es poden introduir de tant en tant les paraules “gol de Iniesta”. Potser el pensament retrospectiu alleugereixi el seu malestar.