Cercador
El castell I
Un relat de: llacunaBé de fet, “salvar-se la vida” o que algú et salvi la vida és només una manera de parlar. De vegades ens sembla que correm un determinat risc i necessitem l’ajuda imperiosa d’algú, però quants cops, l’ajut ens ha enfonsat més que no pas on érem? De fet, la resposta a les preguntes em va dur a la presó, a dins la presó. i allí, aquest cop un heroi que havia sobreviscut a les vicissituds químiques, bé les que hi havia en l’època, va ser qui em va contestar les preguntes que encara tenia pendents. Però en aquell moment després de les seves paraules i per la situació en què em trobava de cansament extrem. No sé ni com encara, vaig albirar una possibilitat de fugida, i la vaig aprofitar. Plata em va dur amb el seu olfacte, al Mas roig on encara reposo i medito què fer i decidir si continuaré a la recerca de més respostes
Ajuda'ns amb un donatiu
Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:
l´Autor
180 Relats
178 Comentaris
90237 Lectures
Valoració de l'autor: 9.81
Biografia:
Llacuna Roure, Riu!Últims relats de l'autor
- El bosc del riu net
- El castell I
- Mossegar i "remossegar"
- El castell
- Tu i ut, i perquè no puc girar-te més!
- Sord damunt el goig de viure
- La llum de la catifeta
- Tots els matins del món
- Dones lliures
- Annabel
- La veu imbècil
- Armes per a ensenyar
- El que sempre venia després
- Suposo que tot això és nou
- Buit