El castell d'Amposta

Al damunt d´un bell paisatge, entre matolls i verdises,
s´aixeca, entre boires grises, la torre de l´homenatge.

El castell que fou l'habitatge, dels senyors de la contrada,
fou un lloc , on la mainada, emulàvem els vils pirates,
mes ben dit, era un cau de rates per gaudir la lludrigada.

Sorgí , com un gran jerarca, un feudal bastant guerrer,
que si us haig d´esser sincer, a mi en mereix molt poca glòria
i es conegut per la historia com en Ramon Berenguer.

Fa molts anys que a la comarca, arribaren gent de guerra,
per robar la nostra terra amb l´ajuda del francès.

Així va passar el temps, va vindré república i dictadura,
i poc a poc tots contens, s´anava perden el castell de roca dura.

Com que mancava cultura, el poble no era conscient
que els rocs anaven caient i el castell s´enderrocava
i que el poble es quedava sense el símbol mes adient.

Però un dia; per fi, esclata la consciència.
I Amposta a despertar-sen.
Comprenent que ha d´afanar-sen
A esborrar la decadència.

Tothom obra amb insistència i el castell ha millorat
i en tot lloc hi ha netedat i per celebrar la gesta,
es monta una gran festa i es pot veure il·luminat.

Del poble el castell es l´arca, com del arbre es l´escorxa
i per sempre ha estat la torxa; que il·lumina la comarca.