El bes de la mort

Davant la mort tant recent, només puc deixar anar llàgrimes d'impotència, preguntar-me perquè no obtinc respostes, em pesa massa el buit, sento un gran dolor - que mai podré arribar a expressar - que crec que mai se n'anirà. Em van tallant la pell mica en mica... tot m'escou.

El poema, magnífic, trist, dolorós, emotiu... no tinc paraules per una cosa que se'm queda tan gran.

la mort ens inspira molts poemes perquè ens treu de dins els sentiments més potents...Jo he tingut també la mala sort de viure algunes morts d'aquelles que creus que no toquen...i fan molt mal
en fi...
ens anem llegint, escrivint i consolant...
una abraçada
pd.- et convido a llegir un poema meu:
I et trobo tant a faltar!
fins ben aviat
joan

És punyent i alhora tendre. És molt bo, Fada.
He anat al bloc de l'Eva i ara sé qui era i la conec una mica. Sembla una persona tan autèntica com el teu poema. I no és un rostre fàcil d'oblidar.
Pel que fa al teu comentari, no em diguis que et sents petita, petita perquè ets gran, gran i celebro poder llegir els teus relats.
Una forta abraçada,
Shaudin

A mi en aquests casos em costa expressar el que sento, tinc el cor molt encongit i defensiu, per coses que m'han passat, i m'agradaria tenir-lo al descobert i volant.
De tota manera, és clar que t'entenc, podria dir que et comprenc i encara més, doncs la mort i les malalties han marcat la meva vida. Sovint em sento sol, lluny de l'aire del carrer, lluny de poder sortir d'aquestes parets, però sé que qualsevol esforç serà en va. Sovint vull que em vingui a buscar la mort, però el meu orgull em manté viu lluitant a contracorrent, que per dur que sigui, val la pena perque ningú em comprèn, però jo si.
Vivim en un univers que amaga molts secrets sobre la mort, i aquesta, com exposes tu, no és un final. Una línia curta o llarga en un mapa s'extén més enllà del traçat, encara que nosaltres no la poguem veure. Ànims i força.


Sergi

pels teus consells.
ot i que el relat que has comentat ja té bastant temps, intentaré millorar en els pròxims que escrigui.

Molta sort

he vingut aquí arrel del teu comentari al fòrum. He llegit el teu poema, he vist el blog de l'Eva. He plorat i molt.

La vida que s'esdevé tant dura és quan ens fa aprendre les coses més valuoses.

Una forta abraçada.

Un poema molt dur que, curiosament, m'ha resultat plàcid a l'hora de llegir. La delicadesa dels teus mots tan ben trobats transmeten una serenor increïble.
El bes més colpidor que l'ésser humà ha de provar, irremeiablement, un cop a la vida. El definitiu.
Et felicito per saber tocar el tema de la mort de la forma com ho has fet. M'ha agradat.
Rep un bes però ben afectuós, Fada del bosc.

Mercè

Hola Fada del bosc

Moltes gàcies per comentar-me el meu darrer poema ja que abans d'això no sabia de tu.
He llegit una mica aquests poemes on hi aboques un mar de sentiments, torrents de llàgrimes i dolor que tan necessari és fa que brollin des del fons del nostre èsser. Davant circumstàncies tan dures no hi ha paraules de conhort però si que t'acompany silenciosament des del meu cor.
una doça abraçada,
Katya

les paraules brollen com tolls d'una font amagada darrere d'heures enfiladisses. Sols cal obrir els ulls i observar, i entrelligar mots escaients és una tasca feixuga que ajuda a descarregar pressions internes gens agradables.
I ho has fet amb molt de sentiment.

Aprens ràpida fada!

F.

LA GARSA

LA GARSA

Costa trobar paraules per aquest emotiu poema i més després d'haver entrat al bloc i conèixer la preciosa Eva i la magnífica gent que l'estimeu.
He copsat que l'Eva és en vosaltres amb el seu dolç somriure.
Sé com us sentiu, sé també que és passar dies desitjant escriu un poema i ompli el full només de llàgrimes , i sé també quina és la sensació que es sent quan un dia brollen les paraules i sorgeix un bell poema com el teu , Fada, on la persona estimada hi és present .
He vist l'Eva als braços de la mare i se'm ha trencat el cor.
.Et deixo aquest enllaç LA GARSA del poema que vaig al meu germà .
Per a tots vosaltres una abraçada plena d'amor.

Núria

L'alè que mouen les teves paraules toca l'ànima. Bells sons per a un sentiment tan trist. Però fins i tot en una mort podem trobar un fil d'esperança. En certa mesura, em porta a una meva poesia: Vindràs.

M'ha agradat molt.

Llegit i molt fort. La mort, a mi em costa pensar-hi. Amb un bes, potser !!!

Un poema molt bonic , ple de sentiment i emotivitat
He visitat el blog de l'Eva ........ sense paraules ,
veritablement de vegades la vida pot ser molt cruel .
Gracies pel teu comentari més que res perquè ma donat l'oportunitat de llegir un poema teu.
Una abraçada

PD. Si tens temps llegeix un poema que fa temps vaig escriure en circumstancies semblants ¨El llarg camí del silenci¨ . gracies

Gràcies fada del bosc... llegir el teu poema i visitar el blog de l'Eva m'ha deixat sense paraules i amb llàgrimes als ulls... Em quedo amb l'emoció compartida davant d'aquest homenatge a una vida viscuda amb tant d'amor...

una abraçada!!

...carregat d'emoció.
Transmet molta força i molt dolor.
I una gran incongruència: el bes... de la mort, l'últim bes... el definitiu.

Una abraçada, fada.

Nôcnera.