Cercador
Ei! sóc el més jove...
Un relat de: instants- Compartir:
No faig el que tu vols,
no, no i no!
El més jove sóc jo,
a l'altra banda del riu
hi ha una senyal
d'aigües profundes.
D'acord, aleshores, m'acostaré molt al teu rostre
i anhelaràs l'ultim alè,
del meu somriure.
No ho aconsegueixes,
i això que en saps,
sóc el més jove
i tens un orgasme
mirant-me als llavis.
Jo que et pensava innocent
sis anys?
sis no, set.
Sí, és el teu problema,
censura i abnegació.
Jo et disfruto igual,
en tot cas, no sóc jo qui et jutja,
o jo no mostrava que m'agradaves?
o jo ho veia així ?
No me'n recordo.
Si digués les teves paraules
seria silenci.
Comentaris
-
intens, apassionat[Ofensiu]llu6na6 | 02-10-2005 | Valoració: 10
la comunicació no és fàcil, fins i tot pels que s'estimen de debò.
Obrir camins en la selva de les relacions és una tasca, un repte engrescador i això és el que tu fas amb les teves paraules, paraules que fan diana sense massa esforç, diria jo.
M'agraden molt els contrastos que aconsegueixes "si digués les teves paraules seria silenci..." Que bonic, instants!
No sé si t'ha arribat però ha estat bé el teu comentari sobre si jo temia la mort.
Sóc dramàtica en el que escric, tal vegada, però no, no tinc por de la mort. Sóc massa vehement i aleshores, degut a això, puc morir...d'amor, de felicitat, de joia, de ràbia, de rebel.lia. Només aquestes són: les meves morts. Gràcies pel teu interès. Gràcies de tot cor!
l´Autor
84 Relats
380 Comentaris
96436 Lectures
Valoració de l'autor: 9.77
Biografia:
Sóc com sóc, aprenc a viure cada dia, alguns més que altres, però no deixo mai de maravellar-me dels petits desitjos fets realitat.Crec en la llibertat i en la tendresa, d'ella en faig el meu camí i la meua bandera.
No m'agraden les paraules que no diuen res, no m'agrada perdre el temps.
Arranca-li somriures a la vida, car que et golpegi una i mil vegades, sigues tu, assumint totes les conseqüències, i no deixis mai de SER.
"Me da pena que se admire el valor en la batalla, menos mal que con los rifles no se matan las palabras"
"La poesia militant
Els artistes àcrates, imbuïts del romanticisme llibertari i d'un autodidactisme militant, faran del seu art un viarany cap a la llibertat."
" La cultura anarquista" de Ferran Aisa. Capítol: Dinamita cerebral.