Eastbourne (perdut a l'East Sussex)

Eixí del Prat
Per aterrar a Gatwick,
D'allà a Victoria Station,
Bonica estació per desorientar-se
I preguntar on para el teu destí.
Anava cap a Eastbourne,
Població costera del Sud,
Al comtat d' East Sussex,
Carregat com una mula,
Amb equipatge per 1 mes,
Era l'estiu del 1990
I amb només 17
Floretes desfullades,
1 floreta cada any.

Eastbourne se m'aparegué.
Només havent baixat del tren
Perdé l'orientació,
Tot i preguntant
Doní més voltes
Que les campanes a les 12 en punt.
Se m'aparegué la casa
I cridà victòria,
-Sóc a la terra Victoriana!
-Aquesta família m'acollirà com a hoste!

Coneguí a la família.
Estudiava el petit de la casa,
La mitjana estudiava o no ho sé,
El gran estudiava per militar.
La mare ens cuidava a tots,
El pare, ex boxejador,
Regentava el pub "Ocean wave"
I era arxiconegut a la ciutat.
A la mateixa casa hi havia:
Un italià i dos àrabs dels Emirats,
Tots ells estudiants.
Més tard vingueren un turc
I una parella d'Islàndia.

L'escola era molt acollidora
Aní a classes durant aquell mes:
4 o 5 hores d'estudi al matí,
Amb Break incorporat
I la Cantine abarrotada.
També hi havia Library,
O sigui, biblioteca.
Coneguí a alemanys i austríacs,
Suïssos i suïsses,
Sueques i Italianes
Japoneses i coreanes.
Gent de Saragossa i de Lleó,
Una noia de Tona,
Poble veí del meu,
Que pertanyíem a la mateixa escola
Però en pobles diferents,
I que no sabíem explicar
Aquesta coincidència.

Vaig fer-me amic d'en Gregor,
Un suïs que somiava en el Pier,
On hi havia tota mena de jocs
I diversió, música a dojo
I un llarg passeig.
Li encantava la frase de Lennon
De la cançó "Imagine":
"But I'm not the only one".
No era l'únic que imaginava
Que podria existir un món millor
Però, de fet, hi estàvem,
Hi vivíem i hi estudiàvem.

Deixar-te impregnar
Per aquell ambient
Estudiantil, veraç,
Jove i distès,
Entremaliat a vegades,
Em feu ressorgir de mi.
És ara que canto
La pena de no haver progressat,
D'estancar-me i de costar aixecar-me.
Però Eastbourne, per a mi,
Va significar un pas endavant,
Un pas de gegant
Vers la superació de dificultats
En un entorn civilitzat,
Entre llengües, accents,
Cultures i religions diverses.

Recordo haver tingut 4 mestres:
Una anglesa,
Una americana,
Una escocesa
I una irlandesa.
Quan sorties de classe
Et quedava la tarda lliure
I un cap de setmana,
Un dissabte
Vaig anar a Londres, tot sol,
Perquè l'italià de la casa
No em va esperar al tren,
Quan hi havíem d'anar junts.
No ens enteníem,
Ni tan sols a la nit,
Després de retrobar-nos,
Ens explicàvem
Què va succeir.

L'home de la casa i amo del pub,
Aní als USA a sopar amb en Mike Tyson,
Llavors, campió dels pesos pesants.
Era el somni de la seva vida,
Vida de boxejador retirat,
Pare de 3 criatures
I casa llogada a estrangers.
Aní un cop al seu pub
I prengué una pinta de cervesa,
Sonava "Breaktrough" de Queen
A tota castanya!!!!!
La moqueta, la fusta,
La gent fent tertúlia,
Ja sabem com les gasten
Quan vénen a la costa
A rebentar-se'ls en cervesa.

La Rose Hutson,
Mestressa de la casa,
Ens preparava el típic
English breakfast:
El te que tant m'agradava,
Torrades amb melmelada
O amb embotit,
Algun dia caigué un ou dur
I salsitxes també.
Molt agradable i treballadora
La Rose s'entregava als demés.

Em queda a la memòria:
L'excursió a Portsmouth
A veure els submarins per dins.
Aquesta població
Està entregada al mar i a la nàutica,
I queda al comtat de Hampshire.
I l'excursió a Canterbury,
Seu de l'església anglicana,
Aquella que va inventar Henry VIII.
Parant a esmorzar a Arundle.

Arribà l'hora d'acomiadar-se,
Heathrow era més gran que el gegant del pi,
Una galàxia enfront
La formigueta que era jo.
De tornada, havent passat pel Prat,
Em recollia la meva família
I tan sols arribar a casa:
Un cartell ben gros de benvinguda,
Maquinat per un meu oncle,
Tornava a ser amb la família.

I bé, això és una pseudo-crònica
D'allò que succeí
Quan a Eastbourne aní
I sobrevisquí malgrat les dificultats,
Pròpies d'un adolescent,
En terres Victorianes.