DUES DONES. VERSIÓ 2.0

DUES DONES. Versió 2.0

Estava asseguda davant l’ordinador. Pensava en aquella pèl-roja estrafolària amb qui no voldria compartir res i havia d’acceptar que hi coincidia en dos aspectes fonamentals de la seva vida: van néixer el mateix dia (encara que d’anys diferents) i estimaven incondicionalment el mateix home, un calçasses cepat, però dèbil de caràcter i a qui li tremolava la veu cada cop que havia de prendre una decisió.

Estava asseguda davant l’ordinador. Pensava en aquella Barbie “madureta” d’aspecte pulcre amb qui preferiria no tenir res a veure. Però havia d’acceptar que avui era l’aniversari de totes dues i que farien qualsevol cosa pel mateix home, un bonjan encantador que sabia com fer-la feliç.

Totes dues van entrar al facebook. Ara ja no calia trucar; s’estalviarien absurds compliments i un temps preciós. S’enviarien un missatge i quedarien com a senyores. Sabien quin en seria el contingut. Una diria: “Per molts anys. Desitjo que passis un bon dia”. L’altra clicaria “m’agrada” i respondria:“Igualment. Aquest any t’has avançat…”.

I l’home, que se les estima per damunt de tot, voldria celebrar aquell dia tots tres junts. Somriurà resignat, com sempre, i formularà un desig per elles: que algun dia la seva dona i la seva mare bufin juntes les espelmes del pastís d’aniversari.