LA TIA ADELA

Un relat de: Montse Guillén Galimany
La tia Adela va morir com havia viscut: en silenci. Amb tres anys va perdre l’audició per una meningitis mal curada. No va aprendre a parlar i, amb la seva germana, l’àvia Teresa, van crear el seu propi llenguatge i el compartien com un dolç secret. Una senyora rica volia pagar-li l’escola, però a la Teresa li va fer por perdre-la i li va dir que, si passava el pont, la portarien a una escola i la tancarien. No la van tancar, però tampoc no va aprendre a llegir ni a escriure ni la llengua dels signes…I de vegades, l’àvia se’n penedia i plorava pel seu egoisme.L’Adela havia estat una jove bonica i bona balladora, amb molts pretendents. Mai no es va casar: no volia que els seus fillets ploressin i ella no els pogués sentir. I es va convertir en l’ombra de la germana, com una segona pell, i els nebots van ser la seva vida. Tots tenien un nom i, hàbilment, associava trets i gestos gràcils de les mans: la xata petita, el dels cabells arrissats, el de les pestanyes llargues…Suposo que hauria donat anys de vida per saber com es deien i poder-los cridar. Els portava al cinema, quan les sessions eren inacabables i conduïen al somni. Les seves pel•lícules eren diferents i els actors no tenien aquells noms impronunciables: eren el de les orelles grans, la que alçava el braç…i es barrejaven amb les olors i els sabors de la vida quotidiana.Jo la recordo pentinant-se i ensenyant-me a ballar el tango, que mai no vaig aprendre. El temps s’havia aturat i ella sempre era jove i bonica. Jugava a cartes amb nosaltres i s’enfadava molt quan perdia. Treia el geni i era capaç de recordar alguna paraula malsonant que havia après no sabem com. Havia treballat molt i tenia una salut delicada. Es va posar malalta i, a poc a poc, es va anar apagant.En un últim gest d’amor, l’Olga, la seva neboda, li va posar coloret a les galtes.“Sembla una nina”, deien les amigues de l’àvia. Segur que té un lloc entre les estrelles i, gentilment, Clark Gable la treu a ballar.


Comentaris

  • Preciós![Ofensiu]
    Guiomar | 27-12-2015

    Molt maco, emocionant, quasi m'ha fet plorar.

  • Delicada Adela[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 24-12-2015

    Ohhhhhh quina biografia tan delicada, la de la tia Adela! I com m'ha arribat al cor aquest "no volia que els seus fillets ploressin i ella no els pogués sentir" que va fer que no s'arribés a casar mai.
    M'ha agradat molt el teu relat d'aquest mes, Montse!

    Bon Nadal i un 2016 ple de relats!

  • Un relat...[Ofensiu]
    Naiade | 22-12-2015 | Valoració: 10

    ...entranyable, i a més sabent que és real. M'agrada la manera que tens d'expresar els pensaments de la tieta Adela.
    Una forta abraçada i Bones Festes!!

  • Que bonic[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 10-12-2015 | Valoració: 10

    Un magnific relat

  • Entranyables tietes solteres[Ofensiu]
    Mena Guiga | 05-12-2015

    Des de la de la cançó de Serrat passant per tantes i tantes.
    Jo vaig tenir una tia Teresa soltera. Era grassa i regava les plantes de l'eixida, patia asma i va acabar amb cangrena en una cama i un atac de cor. Tinc un relat, 'La tieta de lluny' que no parla d'ella sinó d'una tia del meu pare, la dona d'un cosí -o cosí germà- seu. No hi tinc un tracte amb ella que no sigui de saludar-la pel carrer i xerrar-hi alguna estona...però em va arribar. El personatge mostra l'ànima.

    Allà on siguin, les tietes, segur que són molt estimades i des d'allà no deixen d'enviar amor. Com el que van ser i fer.

    Mena.

l´Autor

Montse Guillén Galimany

15 Relats

95 Comentaris

16644 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Vaig nèixer a Barcelona el 1968. Des de sempre m'ha agradat escriure, però fins ara em costava trobar els moments per fer-ho entre la voràgine quotidiana.
Sóc professora de secundària i aprenent de relataire.
Moltes gràcies per llegir-me i per permetre que us llegeixi.
Una abraçada.

montseguillen01@gmail.com