LA MARTA

La Marta viu aquella etapa en què els quilos prenen posicions i decideixen instal•lar-s’hi definitivament; en què el botiguer, que li feia la radiografia cada matí, la cobreix amb la capa de la invisibilitat; en què la sogra, que la coneix fa més de vint anys, vol assegurar-se que les seves joies seran per a la filla; en què els fills adolescents li diuen: “No et posis això, que estàs patètica...”; en què els homes amb cabells blancs són interessants i les dones, velles...
D’aquesta etapa, en diuen maduresa. I la Marta somriu, perquè potser no sap què vol, però té molt clar què no vol. I és ara que pot portar el timó de la seva vida.