EL SECRET D'EN SEVERINO

Un relat de: Montse Guillén Galimany
L’Aina, que era una bocamolla, va dir a l’Arnau que era impossible que els Reis fessin tota aquella feinada en una nit i l’Aleix s’hi va afegir. El rumor que feia trontollar la fe d’aquella canalla anava creixent. L’Arnau estava preocupat: no podia ser un frau, els pares no els podien haver enganyat tant de temps...Així que es va decidir a parlar amb el pare i sortir de dubtes.
En Carles, el seu pare, el va portar al despatx, va obrir un calaix i en va treure un àlbum:
- Veus? Aquest sóc jo de petit amb el rei Baltasar. I en aquesta altra foto, hi surts tu, també amb ell. Fixa-t’hi: oi que el rei és el mateix?
L’Arnau va assentir amb el cap.
- Si els Reis no existissin, si fossin un invent, tu creus que, després de trenta anys, podries comprovar que el rei Baltasar és el mateix? Seria impossible!
Davant l’evidència, el noiet va haver d’admetre que el pare tenia raó.
- Té, et deixo la foto perquè la vegi l’Aina, si em promets que me la tornaràs...
I mentre l’Arnau baixava corrents les escales, en Carles evocava el dia en què es va fer aquella foto, quan el seu pare el va portar a veure els Reis. El Baltasar sempre havia estat el seu preferit i aquell any va quedar bocabadat quan els va cridar pel seu nom, a ell i al seu pare. Amb el temps, descobriria el secret de Sa Majestat.
La mateixa tarda de la cavalcada, al rei Baltasar, se li va posar la donar de part i van haver de córrer a buscar-ne un substitut. Un dels urbans de l’escorta reial va recordar-se del seu veí, eB Severino, que tenia traça amb els nens i era bona persona, no s’hi negaria! I no ho va fer. En un tres i no res, li van posar les robes reials i s’hi va trobar tan bé que les va portar quaranta anys més.
A la fàbrica, ho va comentar amb alguns companys, entre ells, el pare d'en Carles. Tots van fer festa grossa! Aquell cop, el rei Baltasar diria als nens pel seu nom...L’avi Josep li desvetllaria el misteri anys després i en Carles acabaria treballant al costat del seu rei preferit.
Ara, ell portaria l’Arnau davant Sa Majestat, sota els llums de Nadal que il•luminaven l’avinguda. Quan s’hi va acostar, en Carles preguntà:
- Majestat, us recordeu de mi?
- I tant! Ets en Carles! I tu, ets l’Arnau, oi?
I així, l’Arnau va creure un any més en la màgia de la nit de Reis.

Comentaris

  • ENLLAÇOS[Ofensiu]

    http://elpais.com/diario/1984/01/04/ultima/442018803_850215.html

    http://images.ara.cat/politica/rei-gaspar-EFE_ARAIMA20140105_0147_4.jpg

    Aquí teniu dos enllaços sobre el Severino real, qn el qual s'inspira el meu personatge: un explica la seva història i l'altre en té una imatge.

    I gràcies pels comentaris!

  • Publicat al NADAL DE CONTE[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 10-01-2015 | Valoració: 10

    http://www.valldelcorb.info/blogs/contesnadal/?p=1093

    Gràcies

    tribuna@guimera.info

  • Un conte...[Ofensiu]
    AVERROIS | 08-01-2015 | Valoració: 10

    ...que recorda la il·lusió dels infants i de nosaltres, que en el fons sempre he dit que no deixem de ser uns infants mai. Moltes són les coses que et poden passar, però el record de quan erets nen, no s'oblidarà mai.
    Una abraçada.

  • Ens ho envies a tribuna@guimera.info ?[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 05-01-2015 | Valoració: 10

    Ens agradaria fer un ‘suplement’ del NADAL DE CONTE, i publicar CONTES DE REIS
    Gràcies

Valoració mitja: 10

l´Autor

Montse Guillén Galimany

15 Relats

95 Comentaris

16642 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Vaig nèixer a Barcelona el 1968. Des de sempre m'ha agradat escriure, però fins ara em costava trobar els moments per fer-ho entre la voràgine quotidiana.
Sóc professora de secundària i aprenent de relataire.
Moltes gràcies per llegir-me i per permetre que us llegeixi.
Una abraçada.

montseguillen01@gmail.com