Drogues, joves i salut mental

Un relat de: llamp!

PaRaNoIeS a DoJo


Em parlaven, de ben segur que sí,
paraules de penombra m'assetjaven
i frases cendroses s'escampaven.

Ordenen que et giris i observis
l'entorn de senyals corruptes
que assetgen la teva llibertat.

I passes desprevingut de raó
pel passadís d'amors ficticis
que arrosseguen entre parets l'horror.

Ets una víctima més de l'odi
i la prosperitat mundial
a la recerca dels espies muts.

No els coneixes, però ells a tu sí
i passen desapercebuts per la majoria,
però hi son, t'observen i et dirigeixen.

Ets família fugissera d'enganys,
de perversions nostàlgiques
i ecos de passats inescrutats.

Vols marxar, però on estaràs resguardat?
Vols passar de tot, però ells no passen
Vols dir-ho, però qui et creurà?

Un inoblidable sentit amarg et corrou
i fa mal! Pensar que no ets l'únic,
perquè us busquen per fer-vos mal.

O sereu vosaltres qui fareu mal
i us tencareu a la presó sense judici
i us tallareu les venes on hi corre vi.

O us autoculpareu i sereu cap de turc
d'un crim no comès contra la pau
i la pau us dirà: vestiu de negre?

Llum corrupte i versos cínics
no vingueu a irrompre en la sang,
ningú vol el vostre posat neguitós.

No obstant, he patit una paranoia
i ningú me l'ha explicat, no hi eren
quan jo la tenia, ells dormien.

Jo no puc dormir, i si vénen
i em segresten avui mateix?
viuré per explicar-ho als meus?

I si la tele pretén fer-me veure
que son ells els que em busquen
i em volen mal perquè soc un àngel caigut?

O la ràdio transmet el missatge
que canviarà per sempre el devenir
de persones que com jo busquen sobreviure?

Serà el llibre de títol amb lletres grosses
que em conduirà a la veritat més buscada
i anhelada de la història cristiana?

El diari assenyala en el titular
que la disputa entre els grans
serà una manifestació exclusiva per a mi?

Serà que soc un rei sense corona
o un crist dels jueus pel segle XXI?
Potser la meva princesa, no era princesa.

Potser els reis no tenen sang blava,
però els savis son hàbils en el discurs
i els polítics tergiversen com volen.

I els que pateixen paranoies?
com son ells? Son destres? Son hàbils?
Son malalts que pateixen mentalment.

Les envestides d'idees no cridades,
ni vanagloriades, ni molt menys encertades
formen part de qui no vol ser odiat.

Ni menystingut, ni infravalorat
sinó que el vent les ha portat
i les ha fet reposar en la matèria gris.

L'aire que respirem és el mateix,
però la idea paranoica ha vingut a casa
per fer-nos fora d'ella i apoderar-se de tot.

Ve de terres on la genètica ha prosperat
i les ales l'han dut on tot transcorre
de pressa i amb ganes d'acabar aviat.

I així s'ha presentat, després de patir
una carrera o un combat de karate
entre campions destronats i asos de l'art.

De mi s'ha apoderat i m'ha fet caure
del cavall amb qui era invicte
i m'ha arrossegat pel fang.

S'han burlat, m'han indignat, m'han trepitjat
i m'han deixat sense esperit,
m'han sacrificat l'ànima del patiment.

M'han deixat sense afecte i amb la mirada fixe
M'han robat el poc seny que em quedava
M'han fet rendir comptes amb els psiquiatres.

Estic obnubilat, estic exhaust.
Estic absent, estic foragitat.
Estic K.O., estic fora de joc.

I fora la gent se segueix barallant
i segueixen cridant que em fa mal l'oïda
i se segueix estressant les ànimes compungides.

Mentre jo estic fora dels jocs
i els infants corren igual,
però jo no jugo, soc major d'edat.
Jo hi soc, però no vaig enlloc.
Jo vegeto, però no faig animalades.
Jo expecto, però ningú m'espera.

"Vine com ets" deien els 'Nirvana'.
Encara me'ls crec, quina paranoia!
I pensar com va acabar en Cobain.

Vindré quan em cregui segur del meu estat
i no m'hagin d'empaitar aquelles remors
insistents i aquelles creences errònies.

Quan depengui únicament de mi
i no del què tinc entre les orelles
mentrestant seré pacient i faré les paus.

Faré les paus amb els perseguidors,
amb qui em volia mal, amb qui deia de mi...
que jo era aquell escollit.

I faré les paus amb l'agre derrota
que ha infringit en mi una trista crítica
a la societat competitiva i extenuada.

_______________________________________________


Crònics en crònica


Avui he conegut un diabètic
qui m'havia de dir que crònic.

Avui conec un que fa diàlisis
qui sap quants en porta d'anàlisis?

Avui he conegut algú amb dolor crònic,
què en pensa ell del seu germà esquizofrènic?

És ben cert que qui no té la pressió alta
pateix d'un mal o altre.

Fa poc vaig veure morir una ànima
que no tenia res més que asma.

Perquè Déu ens ha castigat amb fatiga crònica,
li diu un a un altre que pateix anèmia.

Deu ser que no és prou mortal la SIDA,
o que la gent pren por de la fibromiàlgia,
quan no resulta tenir alguna alèrgia.

És càstig diví o causa de l'infern i el diable
que alguns pateixin esclerosis múltiple?

No hi ha Déu que respongui les crisis
de qui té artritis o artrosis.

De malalts crònics tothom en coneix algún
perquè la perfecció no es reserva per ningú.


No hi ha qualitats invencibles,
ni sants lliures de penes.

És més, hi ha distintes maneres
d'enfrontar-se a la malaltia obscena
i al neguit de qui es defensa.

Toca fusta per posar fi al patiment
que suposa per tots apropar-se al firmament

de manera lenta, progressiva i fatal.
La mort és llunyana, però tant real!

Que ens deixa bocabadats
i ens sentim consternats,
perquè commou fins als silenciats.

Serà que som fills d'un Déu menor
o que serà menor la gràcia del senyor

quan la gent pateix mals aleatòriament
sense judici previ ni cap sentiment.

Som desiguals; riem, plorem, patim
Som febles: maleables, dúctils, sentim
Som iguals físicament, tots sagnem
Som forts: resistim, ens enfrontem.

Una persona amb malaltia crònica pot entrar en coma,
pot embogir fins a deixar de ser autònoma.

Pot patir crisis irreversibles
i trobar-se a les últimes,

però ell o ella no es deixarà tòrcer,
els serveis mèdics també obren.

i obren amb la medicina que coneixem,
que ens és útil i a molts salvem.

Un crònic ho és de moltes maneres,
igual que un agut a les fronteres.

Hi ha salvació, no ho dubteu.
Dubteu més de la curació, sabeu?

La cura és relativa com aquest món
encara que la ciència avanci cada segon.

De moment acatem la llei de Déu
que ens fa a la seva imatge i semblança, feu.

_________________________________________________

Llampec, 10/10/2007

Comentaris

  • ah, el premiat[Ofensiu]
    Júlia Vic | 23-11-2007 | Valoració: 10

    aquest comentari es pel poema de les drogues. es adult, ferm, critic, realista, gens ensucrat i alhora tendre fins l'infinit. el trobo meravellós i no m'extranya que l'hagin premiat. jo el llegia amb música de fons, com la música dels discos de la marató de TV3, que tenen lletra de malaltíes. de debó, l'he trobat fantàstic i ple d'humanitat.

  • ah, la malaltia...[Ofensiu]
    Júlia Vic | 23-11-2007 | Valoració: 10

    m'ha agradat moltíssim, es molt musical i molt encertat.

  • Enhorabona![Ofensiu]
    Rita O'Neal | 27-10-2007 | Valoració: 8

    La meva enhorabona pel premi que has aconseguit! De ben segur que te l'has guanyat!
    Però... hauràs de canviar la teva biografia: "No he guanyat cap premi literari, no em cal."
    Potser no et cal... però és que ara ja el tens.
    Potser no l'has demanat... però és que ara te l'han donat.

    Molt bé! Segueix així.

Valoració mitja: 9.33

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: