Dóna'm la llibertat.

Hola, Manuel, soc Joanjo, el de Svheke.
He llegit alguns relats teus, i aquest m'ha agradat, perquè l'he sentit dins de mi.

He llegit el teu comentari al meu relat-carta sobre el meu viatge a CATALUNYA NORD.
I només puc dir-te que, sobre els meus relats (o el que siguen) no puc dir-te res més, solament que a mi m'agrada escriure el que a mi em dóna la gana.
Això també és perseguir la llibertat. La llibertat literària.

¿Què és Literatura? ¿Què és Art? ¿Què és la Veritat? ¿Qui està en possesió d'eixa Veritat?

Potser el que faig jo no és literatura, ni és art. Però, certament, alguna cosa sí que és. I, com no sé com qualificar-la, ni on difondre-la, doncs he triat aquest lloc, i ja està.

De totes formes, hauràs de convindre amb mi que, de tot el que he escrit, sí que hi ha textos que es podrien classificar perfectament com a relats, i altres com a poemes.
Són, sobretot, els últims treballs meus, els que s'estan tornant inqualificables. Els primers no. Aquells estaven ben definits.

I, sobre "MISCEL·LÀNIA", si tu creus que això no és literatura, allà tu. Perquè jo crec que sí que és literatura, o art.
Potser no es puga classificar com a relat, ni com a poema, ni com a teatre, ni com a assaig, ni com a qualsevol altra cosa coneguda. Però sí que és literatura.
Són, senzillament, idees, pensaments, xicotetes reflexions puntuals, acudits, apunts, pinzellades, espurnes de vida... expressades d'una forma més o menys literària, i ja està.

I jo crec que, de tot allò, sempre hi haurà alguna que altra cosa que li agrade a algú o altre, o que li faça riure.
"MISCEL·LÀNIA" no està pensada per a què tot li agrade a tots. Cadascú que agafe i que assimile allò que més li agrade. I, de la resta, que ho deixe estar. Sense més preocupacions.

M´agrada molt el teu estil literari, li dones poesia a les paraules fugint de la típica i valgui la redundància poesia en vers que a vegades té molt a desitjar.
Ja he llegit vàris relats teus i trobo que ets dels meus preferits.-
Lluís.