Cercador
Dolor etern
Un relat de: annah- Compartir:
Com cada dia al matí va a comprar el diari comarcal, ben d'hora al matí.
Pels carrers gairebé no hi corre ni una ànima.
La fresca del matí la desvetlla i la fa sentir una mica més en pau -del tot és impossible.
Quan arriba a casa es prepara una tassa de xocolata desfeta -un petit gran plaer que fa la vida una mica més suportable.
Llegeix els titulars amb deteniment: "Dues persones ferides en un accident a la C-16", "Inauguració d'una llar d'infants a Canet".
Passa les pàgines del diari amb delicadesa i arriba a les necrològiques.
La tassa de xocolata li cau al terra tot deixant una taca de sang a les rajoles que aparenten ser blanques.
"Maria Parcerisa Pons". La seva germana.
Com han pogut arribar tan lluny?
Com ha pogut una simple discussió entre germans, silenciar-les durant anys... massa anys?
Sabia que estava malalta, el seu germà li havia dit, però no es pensava que morís tan jove!
Ella! Sempre tan simpàtica i somrient!
Tothom se l'estimava. I, ara... estava morta!
Se sentia odiosa, menyspreable.
Plora amb ràbia, la ràbia que sent per ella mateixa. Com l'ha pogut deixada morir negant-li la seva companyia? La seva germana!
Vergonyós!
Acota el cap i es recolza sobre el diari.
Les llàgrimes comencen a desdibuixar les lletres impreses tot deixant una taca inesborrable, eterna.
Comentaris
-
Sense retorn[Ofensiu]Unaquimera | 05-02-2009 | Valoració: 10
El text planteja una història familiar i personal dura, insinuada a partir d'un moment, d'una esquela i d'un plor!
Com bé indica el títol d'aquest relat, hi ha dolors que duren i duren, que sembla que no acabin mai de fer mal endins...
Quan ens enfrontem a situacions que no tenen retorn, els records de vegades pesen com a lloses, i la memòria sembla un martiri, una amenaça a la que cal dir: Jau!. si cliques damunt la paraula en color, trobaràs un poema que parla, precisament, d'això; potser llegint-ho comprovaràs que, desgraciadament, molts de nosaltres compartim aquest tipus de dolor...
T'envio una abraçada que, sense ser eterna ni molt menys, dura una bona estona, tanta com tu vulguis sentir-la,
Unaquimera
-
Malhauradament...[Ofensiu]- | 13-09-2008 | Valoració: 10
...aquestes coses passen. El diàleg és l'arma per combatre discussions i malentesos. Però quan aquest es trenca, s'obre un buit que amb el temps es va engrandint, i cada vegada es torna més insalvable. Llavors cal tenir molt bona voluntat, i molt nobles sentiments (i afegiria que molt mala memòria), per aconseguir escurçar la distància. No és fàcil. Per desgràcia, t'entenc perfectament.
-
La vida[Ofensiu]Bonhomia | 03-09-2008 | Valoració: 10
Trista com la crua realitat.
Ànims! La vida no només té entrebancs, ja ho saps, també es pot arribar a gaudir d'ella d'una manera imprevisible!
Una fortíssima abraçada!
Sergi
Valoració mitja: 10
l´Autor
88 Relats
325 Comentaris
114965 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72