Dolça xiqueta

Dolça xiqueta.

Et penses dolça xiqueta que si hem dones el si,
demà al sortir de l'escola agafats de la ma,
no serà ja el testimoni que solament et podré besar a la galta,
i les dolces paraules que ara tímid te adreço,
plenes de promeses, i com tretes de un llibre de dolça poesia,
emprendran el vol.
Penses que caurà el telo vermell, posant punt i final a un acte,
per començar-ne un altre: el dels petons folls, el de la forta i perillosa abraçada, el pensa en el futur de dona promesa i casada.
No saps que fins i tot a mi ara i en aquest moment, només m'agraden les paraules dolces.
Pensà en el frec de una ma que s'apropa,
i guaita la mirada espantadissa.
Veure uns ulls humits per el goig, i senti una llàgrima que davalla per el teu rostre dolç.
Que n'és de bonic d'estimar així:
Tenir el cap en un mont fet un paradís, i tot un mont de somnis compartits.
Com podria comportar-me, si per un mal fet, de tu dolça xiqueta per sempre hem podria allunyar-me.