DOLÇ DESIG

Un relat de: quimmiracle
Les campanetes de la porta encara sonaven quan es plantà davant de l'aparador ben assortit. Tot l'angle de visió era ple de meravelles. Coques, merengues, braços de gitano i tortells de crema, nata o trufa, i una munió més de delícies anònimes, estaven ben parades darrere la vitrina del mostrador, encisant-lo amb el seu aspecte mengívol i dolç. En Q se'ls mirava, d'esquerra a dreta, de dalt a baix, i a l'inrevés, amb un desig a l'esguard que no feia sinó augmentar. El dimoni de la confusió s'anava apoderant d'ell i l'engrapava fermament no deixant-lo decidir entre tantes meravelles. Immers en aquest estat es trobava quan, atravessant una cortina, aparegué la dependenta i li preguntà què desitjava. En Q aixecà la mirada del mostrador i la dirigí cap a la veu. Només fugaçment, perquè la vista li rebotà i es fixà en la voluminosa, exhuberant i turgent pitrera que, com un bé de Déu, aquesta exhibia ufana. Quan l’hi tornà a demanar, en Q ja no sabia què volia. Sense aixecar els ulls, balbucejà noms de pastissos, inconnexes, inintel·ligibles, deixant-la perplexa i dubtosa de la salut mental del client. Ell, si bé sabia del cert què anhelava en aquell moment, no tenia ni el valor ni la gosadia d'expressar-ho clarament. Mentre s'hi debatia, la cortina s'obrí i s'hi afegí a la voràgine la mestressa, una senyora ja madura de massa bon veure. El ulls blau cel, les galtones rosades i el somriure angelical acabaren de destarotar-lo del tot. Ja no sabia on mirar, ni què triar, ni què fer. Desitjava tots els pastissos saborosos i ensucrats, desitjava els pits tibants i ferms de la noia, desitjava els llavis molsuts i humits de la senyora....

Quan en Q entreobrí els ulls la policia municipal sospirà alleujada. No havia estat res, només un desmai. Mig incorporat veié com l'agent abandonava la botiga. La visió del cul, arrodonit, perfecte, movent-se rítmicament li provocà una nova -i definitiva- pujada de tensió. Tingué una mort dolça; la que sempre havia desitjat.

Comentaris

  • Desig intemporal[Ofensiu]
    nadàlia | 26-11-2012 | Valoració: 10

    Gairebé fa un any i no l'havia llegit. Quins desitjos voltats de dolçor, no m'estranya el final tràgic del relat. A aquesta persona li mancava contenció i autodomini, molt fàcil de receptar i no tant de portar a la pràctica Poder el final és massa trist, voltat de dolçor com estava...Ens llegim, una forta abraçada.

  • Propera publicació de l'ARC[Ofensiu]


    Benvolgut/uda relataire:

    Com ja deus saber, des de l’ARC hem encetat la iniciativa d’editar, mitjançant una plataforma digital de publicació, el recull dels microrelats guanyadors i seleccionats de l’anterior convocatòria del Concurs ARC de Microrelats “Secrets”. Edició que ja és un fet: SECRETS.

    La bona acollida d’aquesta proposta ha fet que ens plantegem la possibilitat de donar-li continuïtat. I aquesta és la nostra intenció.

    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada el passat mes de desembre i per tal d’anar avançant feina, t’agrairíem que ens autoritzessis a comptar amb el teu microrelat perquè sigui inclòs en el proper recull.

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic (associacio.relataires@gmail.com), el text que t’indiquem al final d’aquest comentari tot fent un copiar i enganxar i complimentant les teves dades.

    Esperem que aquesta nova iniciativa de l’Associació de Relataires en Català et sembli interessant.

    Cordialment,

    Comissió Concursos


    TEXT AUTORITZACIÓ – Cal fer un copiar i enganxar, emplenar les dades personals, i enviar al correu de l’ARC: associacio.relataires@gmail.com

    En/na ......................................................................................................... amb D.I. número ......................................... i nick relataire ........................................................ AUTORITZA a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat seleccionat del mes de ......................................, del qual és autor/a, en el recull de microrelats “Sentiments” que s’editarà a finals de 2012 mitjançant una plataforma digital de publicació. Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a.

  • Les pujades de sucre[Ofensiu]
    allan lee | 08-01-2012

    són perilloses, i tant.
    Bonissim! m'ho he passat molt bé! A banda que jo també em quedo clavada als aparadors de les pastisseries, que em criden com les veus de sirena. M'encanta el gir que li dónes. Un relat per rellepar-se de gust.

    a

  • Magnífic![Ofensiu]
    copernic | 08-01-2012

    Molt ben escrit, mantenint l'interés en tot moment, centrant-te tot el text en el tema demanat que va fent voltes erràtiques com el vol d'una papallona buscant el seu objecte (l'objecte del desig) fins a col.lapsar el protagonista per acumulació d'estímuls. Chapeau!

  • El primer cop que et llegeixo...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 28-12-2011

    però de ben segur que no serà el darrer. M'agraden molt els contes curts que diuen tot el que han de dir i ho diuen ben dit (també és probable que et tingui una mica de enveja sana perquè a mi em costa molt explicar el que vull dir cercant només les paraules precises)
    M'ha agradat, he gaudit llegint-lo. Tornaré en un altre moment.
    Una abraçada i que tinguis bon any.

  • desitjable[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 18-12-2011

    Dolç i ben guarnit el relat, com un pastís ben desitjable, i amb la cirereta que el corona, en un final molt ben trobat i que arrodoneix un conte que hom diria sense gaires intencions de fer soroll, però te prou força per provocar un bon rebombori.

    Felicitats pel conte.

    Ferran

  • Deliciós[Ofensiu]
    Frèdia | 17-12-2011

    Un conte que, al meu entendre, ho té tot. És rodó pel que fa a la història, al personatge, a l'estil, a la subtil ironia, al final encertat. És d'aquells textos que te'l proposes mil vegades i només l'aconsegueixes una en la qual t'has despistat. Això, que el trobo deliciós i em provoques sana enveja!

  • De sucre i "derivats"[Ofensiu]
    Toni Arencón Arias | 16-12-2011 | Valoració: 10


    Un magnífic relat, farcit de desig i de dolçor.

    Uhhh! Dels que fan la boca aigua. Amb un gir final inesperat; pas més enllà, que diuen.

    PD: anava molt necessitat de sucre i "derivats", en Q, oi?

  • Ensucrat.[Ofensiu]
    Carles Ferran | 12-12-2011 | Valoració: 10

    Déu n’hi do de la teva sornegueria. Ja m’havia cridat l’atenció La lletrada, i avui m’has provocat el somriure. Un conte curt però farcit com un d’aquells pastissos (o un d’aquells escots).
    Gràcies pel teu comentari. M’ajudarà a no caure en la temptació de la indolència.

  • crohnic | 12-12-2011

    Un relat molt dolç!! He rigut llegint-lo... Un personatge tan indecís i tan llaminer com el que ens presentes, no podia tenir un millor final... Fantàstic!

Valoració mitja: 10